SecciÛ Opinió

[Anterior]


Aiguats a Montserrat
La fotografia de la portada de l'AVUI del diumenge 11 de juny em fareviure l'aiguat de similars característiques de la tarda deldilluns dia 20 de setembre de 1971. La imatge de la plaça delsApòstols convertida en una enorme resclosa és exacta ala de l'any 1971, de record inesborrable per als qui en aquella dataens trobàvem hostatjats a les cel·les del monestir.Llavors, per comptes de marededéus, eren llànties illantiols de l'interior del monestir el que l'aigua va arrossegar iescampar per tot arreu.
L'any 1971 va ploure molt tot el dia. Enguany, la situaciómeteorològica ha estat diferent, tant en l'època com enla durada, i probablement en la intensitat. No sé quinaquantitat d'aigua van mesurar els pluviòmetres de Montserrat,però tant se val: en aquests casos el que fa mal ésprecisament l'aigua que cau en tota la conca i que només potser estimada ja sigui via radar o via cabals dels torrents que ladrenen. Per tant, jo no sé si aquest ha estat el mésgran aiguat que mai hagi patit la muntanya de Montserrat. El queés segur és que no ha estat ni seràl'últim; només una nova lliçó dela natura.
Joan Arús, meteoròleg
Roda de Berà

Botons


-----------------------------267292468014563 Content-Disposition: form-data; name="userfile"; filename="50121.html" Content-Type: text/html DIARI AVUI - Opinió


SecciÛ Opinió

[Anterior]


Una pregunta als meteoròlegs
¿Per què la quantitat de pluja caiguda s'expressa en l/m2i no en l/m2·h, per exemple, o en relació a una altraunitat de temps? No seria més lògic? Aixísabríem el cabal de pluja caigut, referit a la unitat desuperfície, és a dir, una intensitat, i es podriencomparar xifres entre si. De fet, és elque es fa amb lesxifres de pluviometria anual, ja que normalment vénenexpressades en mm/a.
Actualment quan, per exemple, a la televisió es donen xifresde pluja caiguda, els meteoròlegs solen completar-les ambfrases de l'estil de: "I pensin que aquesta pluja ha caigut ennomés dues hores o en tres o en el nombre d'hores quecorrespongui".
Voldria saber l'opinió dels experts. Gràcies.
Josep M. Renau i Folch
Barcelona
 



Totes les cartes adreçades a la Bústia de l'AVUI-encara que es publiquin amb pseudònim- han de portar lesdades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça inúmero del carnet d'identitat.

Botons


-----------------------------267292468014563 Content-Disposition: form-data; name="userfile"; filename="50129.html" Content-Type: text/html DIARI AVUI - Opinió


SecciÛ Opinió

[Anterior]


Resposta d'un meteoròleg
En resposta a la carta de Josep M. Renau de dimecres dia 21 de juny,voldria dir que aquesta mateixa pregunta ja la va formular l'any 1921el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, en unaconversa tinguda amb l'il·lustre meteoròleg del'època Eduard Fontserè (Barcelona, 1870-1970). Aquest,amb l'efectivitat que li era característica, encarregàal doctor Jardí (Tivissa, 1881 - Barcelona, 1972) l'estudid'un model de pluviògraf d'intensitats per tal de poderatendre el suggeriment del president. El mateix 1921 ja funcionava elpluviògraf d'intensitats del Dr. Jardí, model delServei Meteorològic de Catalunya, construït ensèrie per les prestigioses cases Richard de París iCasella de Londres.
Aquesta necessitat de conèixer la intensitat de pluja perperíodes petits de temps és sentida des de fa molt iresolta des d'ara fa uns 80 anys. El problema rau que aquestsinstruments són delicats, cars i escassos, davant delspluviòmetres, que són molt senzills, barats iabundants.
A tall d'exemple, la nit del tràgic dimarts dia 25 de setembrede 1962, el registre del pluviògraf Jardí de Sabadellva mesurar 95 mm entre les 22.38 i les 23.22 hores locals, per untotal de 166 mm, quantitat molt semblant a la registrada enguany (10de juny) al pluviògraf de l'abadia de Montserrat: 103 mm entreles 5.30 i les 6.15 hores locals, d'un total de 170 al llarg deldia.
Joan Arús, meteoròleg
Roda de Berà
 

Botons


-----------------------------267292468014563 Content-Disposition: form-data; name="userfile"; filename="" 1