Les situacions de llevant són les queprodueixen més tongades de mal temps i, juntament amb les delNW, són les que produeixen vents més forts a la costacatalana, amb la diferència que els nostres costers tenenmolts refugis naturals per a les situacions del NW i molt pocs perles de llevant tret dels ports artificials.
Cal diferenciar les situacions de llevant que només produeixennuvolositat i precipitacions febles, especialment a les costes i alprelitoral, dels autèntics temporals de llevant o llevantades,anomenats per Josep Pla com a complets. El temporal de llevant ollevantada és triple: mar, aigua i vent. A vegadesperò, la llevantada és "seca", és a dir sensepluja. Altres vegades només és temporal de mar,és la mar de fons de llevant, la més efectiva a lacosta catalana ja que l'onatge pot arribar des de les costes deCòrsega i Sardenya a gairebé 1000 Km. Són molttemuts per la gent de mar per la facilitat amb que aixequen maregassao mar brava (onades de 4 a 6 metres) amb vents del primer quadrant,ENE, que poden arribar a cops de 200 Km/h.
Tot i la espectacularitat i la perillositat del fenomen, ésuna de les peculiaritats meteorològiques de la meteorologiamediterrània menys estudiada, segurament perquèl'explicació d'aquests temporals cal cercar-la a les capes altes de la troposfera, on una baixa , sovint gota d'aire fred, i un correnten raig actuen de catalitzadors delfenomen. Segons els mapes de superfície, la costa catalana hade quedar a la vora sud-oriental d'un anticicló centro-europeuo bé sota la influència d'una depressiósecundària filla d'una de principal situada a les IllesBritàniques. Sempre que una gota d'aire fred es posicioni alsud-oest peninsular amb un corrent en raig apuntant la costacatalana, i la situació en superfície sigui com ladescrita, haurem de pensar en la possibilitat d'un temporal dellevant.
EXPLICACIÓ : La mediterrània occidental, a migcamí del món polar i tropical, és el racómés ciclogenètic del món, és a dir ellloc més propens per a crear o fer créixer depressions.Aquesta peculiaritat és deguda, principalment, al fetd'ésser un mar càlid i envoltat de muntanyes altes.L'explicació de les llevantades cal cercar-la en un tipusconcret de ciclogènesis: l'anomenada d'Argèlia, per laqual una depressió al Golf de Cadis pot endinsar-se cap a laMediterrània i aprofundir-se extraordinàriament. Aquesttipus de ciclogènesis es dóna en èpoques on lainsolació encara (tardor) o ja (primavera) és forta,però són prou hivernals perquè l'aire fred puguidavallar força de latitud (gota d'aire fred).
Pel que fa al calendari de les llevantades, es donen preferentment ales estacions de transició o primaveres, tot i quetambé es poden presentar a l'hivern i esporàdicament al'estiu. Dins la tardor predomina l'octubre. A la primavera, es donenper igual al març, abril i maig. (Aquests solen anaracompanyats de pluges de fang, sobretot els de l'abril i alguna delmarç). A l'hivern, el desembre és el mes mésfavorable.
Al cap de l'any se'n poden comptar entre 5 i 10 de mitjana, sibé hi són incloses aquelles situacions de llevantmenors, que només piquen la mar, com a molt, fins a onades de1 a 3 metres. La durada mínima acostuma a ésser d'unes24 hores si bé es poden allargar fins a 2, 3 o 4 dies.
La meteorologia popular sol associar els canvis d'estació ambtemporals de llevant, tret de l'equinocci d'estiu que s'associa ambla tramuntanada de Sant Antoni. Els altres temporals de l'any, quesegons Josep Pla rarament manquen, setmana amunt setmana avallsón: el temporal del rentabótes (equinocci de tardor),el de les faves (equinocci de primavera) i l'aiguat de SantaLlúcia (solstici d'hivern).
JAD Desembre 1996
28-29/oct/1997. Temporal de llevantdestacable: entre les 18 UTC del dimarts dia 28 d'octubre de 1997 ifins el dia 30. El més fort la nit-matinada de dimarts adimecres. Espectacle impressionant quan va clarejar el dia. Elmés important en els darrers anys, en general des del primerde maig de 1986. A l'Estartit ones de fins 7 metres coherents ambdades de barcos. Mols desperfectes a tota la costa de cap a cap,desapareixent algunes platges i molts desperfectes en ports de lesCases d'Alcanar, Blanes, ...i per descomptat inundades les zoneshumides que abans eren aiguamolls: el delta del Llobregat,Torredembarra, Cambrils, etc.A l'Estartit: ENE 7m.
16-17/des/97. Més aviat E-SE iafectant, principalment, la costa catalana per damunt de Cap de Creusamb onades de 8 a 10 metres (fins a 6 m. a l'Estartit) provocantmolts desperfectes a Colera, Cadaqués, Port Bou i a tota laCosta Vermella ( Argelers,Cotlliure, Portvendres,etc).A l'Estartit: ENE 6m
3/des/98. Autèntic temporal dellevant: mar, pluja i vent. A partir de migdia del dimecres dia 2,s'estableix vent de NE F-5 (20 Kt) i comença una davallada dela pressió atmosfèrica d'uns 15 hPa que dura unes 18hores Ja de matinada el vent del NE és sostingut de F-8 (40Kt) amb cops freqüents de més de 50 Kt (F-10), a la costacentral (Maresme-Barcelonès-Baix Llobregat), que tomba moltsarbres (fins a 46 a la ciutat de BCN). Entre les 5 i les 9 delmatí es va tancar el Port de BCN (F-10). Es recullenquatnitats de quasi 200 mm en menys de 24 hores (196 a Sitges, 155 aCornella - entre les 22 H.L del dimecres 2 fins les 22 del dijous 3).Les onades més altes són de l'ordre de 3 a 4 metres almatí. S'inunden les zones baixes de sempre: Baix Llobregat(amb desperfectes afegits a la platja del Prat), Tarragonés(tot i que el temporal no hi és tan directe), i, ...., unazona nova: la ronda de Dalt, que queda tallada a l'alçada deNou Barris-polígon Canyelles (per acumulació de fullesseques !!!. A l'Estartit:ENE 3 a 5 m
28/abril/99: Crònica del'AVUI:Ventshuracanats escombren Catalunya i deixen un mort
Un senyor temporal de llevant, però ambpoca aigua. Ben previst pels models i amb prou antelació, pelque fa al vent i a la seva gènesis (ciclogèsid'Argèlia), i no pas pel que fa la pluja. Per exemple, elmodel amerià a 72 hores:
Evolució del temporal segons els METAR's de l'aeroport deBCN
LEBL 08006KT 9000 FEW018 SCT040 BKN090 14/12 Q1013 NOSIG= LEBL 08012KT 9000 FEW018 SCT040 BKN090 14/12 Q1013 NOSIG= LEBL 06014KT 9999 SCT025 BKN090 14/11 Q1012 NOSIG= LEBL 07016KT 9999 SCT025 BKN090 14/11 Q1012 NOSIG= LEBL 06016KT 9999 SCT025 BKN090 14/11 Q1011 NOSIG= LEBL 05016KT 9999 SCT025 BKN090 14/11 Q1011 NOSIG= LEBL 06012KT 9999 SCT025 BKN090 14/11 Q1011 NOSIG= LEBL 06014KT 9999 SCT025 BKN090 14/12 Q1011 NOSIG= LEBL 05014KT 9999 -RA SCT025 BKN090 14/12 Q1011 NOSIG= LEBL 06012G22KT 7000 -RA SCT023 BKN070 14/12 Q1009 NOSIG= LEBL 06008G18KT 7000 -RA BKN022 BKN074 14/13 Q1010 NOSIG= LEBL 06014KT 5000 RA BKN020 BKN072 14/13 Q1009 NOSIG= LEBL 04010KT 7000 FEW014 BKN023 BKN100 14/12 Q1009 RERA NOSIG= LEBL 04013KT 9999 SCT024 BKN098 15/11 Q1009 NOSIG= LEBL 04014KT 9999 SCT023 BKN084 15/11 Q1008 NOSIG= LEBL 03012KT 9999 SCT025 BKN110 16/11 Q1008 NOSIG= LEBL 04015KT 9999 FEW026 SCT110 16/10 Q1008 NOSIG= LEBL 05018G28KT 9999 FEW025 SCT110 17/10 Q1007 NOSIG= LEBL 05020G30KT 9999 FEW025 SCT110 17/10 Q1007 NOSIG= LEBL 06020G30KT 9999 FEW025 SCT110 18/10 Q1007 NOSIG= LEBL 05024G34KT 9999 FEW022 18/10 Q1006 NOSIG= LEBL 06024G34KT 9999 FEW022 19/10 Q1005 NOSIG= LEBL 06026G36KT 9999 FEW022 19/10 Q1005 NOSIG= LEBL 06030G40KT 9999 FEW022 19/10 Q1004 NOSIG= LEBL 06030G40KT 9999 FEW022 19/11 Q1004 NOSIG= LEBL 07030G40KT 9999 SCT022 19/12 Q1003 NOSIG= LEBL 07030G40KT 9999 SCT022 19/11 Q1003 NOSIG= LEBL 06030G40KT 9999 SCT022 19/12 Q1003 NOSIG= LEBL 06035G45KT 9999 SCT022 BKN090 18/11 Q1002 NOSIG= LEBL 06030G40KT 8000 SCT022 BKN090 18/11 Q1002 NOSIG= LEBL 06030G40KT 7000 SCT022 BKN090 18/12 Q1002 NOSIG= LEBL 06025G35KT 7000 SCT022 BKN080 17/12 Q1002 NOSIG= LEBL 06025G35KT 7000 SCT022 BKN080 16/12 Q1002 NOSIG= LEBL 06025G35KT 6000 SCT022 BKN080 16/12 Q1001 NOSIG= LEBL 06020G30KT 5000 BR FEW015 SCT025 BKN080 16/13 Q1001 NOSIG= LEBL 06022G32KT 5000 BR FEW015 SCT025 BKN080 16/13 Q1002 NOSIG= LEBL 07020G30KT 4000 BR FEW015 SCT025 BKN070 15/13 Q1001 NOSIG= LEBL 06016G26KT 3000 -RA FEW015 SCT025 OVC070 15/14 Q1002 NOSIG= LEBL 06015G25KT 3000 -RA FEW012 SCT025 OVC070 15/14 Q1002 NOSIG= LEBL 06012G22KT 3000 BR -RA FEW012 SCT025 OVC070 15/14 Q1002 NOSIG= LEBL 06014G22KT 3000 BR -RA FEW012 SCT025 OVC070 15/14 Q1003 NOSIG= LEBL 06014KT 3000 BR FEW012 SCT025 OVC070 15/14 Q1003 NOSIG= LEBL 05010KT 3000 BR FEW012 SCT025 BKN070 15/14 Q1003 NOSIG= LEBL 03004KT 3000 BR FEW012 SCT025 BKN080 15/14 Q1004 NOSIG= LEBL 32004KT 3000 BR FEW012 SCT025 BKN080 15/14 Q1004 NOSIG= LEBL 34010KT 4000 BR FEW014 SCT025 BKN080 13/12 Q1004 NOSIG= LEBL 36010KT 6000 FEW016 SCT030 BKN090 13/12 Q1004 NOSIG= LEBL 34010KT 9999 SCT025 BKN090 13/12 Q1004 NOSIG= LEBL 34006KT 9999 SCT025 BKN090 13/12 Q1005 NOSIG= LEBL 34006KT 9999 SCT025 BKN090 13/11 Q1005 NOSIG= LEBL 33006KT 9999 SCT025 BKN090 13/10 Q1005 NOSIG= LEBL 33004KT 9999 SCT025 BKN090 13/10 Q1006 NOSIG= LEBL 21004KT 9999 SCT025 BKN090 12/10 Q1006 NOSIG= LEBL 21004KT 9999 SCT025 11/10 Q1006 NOSIG= LEBL 26005KT CAVOK 12/11 Q1006 NOSIG= LEBL 28002KT CAVOK 12/11 Q1007 NOSIG= LEBL 29002KT CAVOK 12/11 Q1007 NOSIG= LEBL 32002KT 9999 FEW025 12/11 Q1007 NOSIG= LEBL 34002KT 9999 FEW025 SCT120 11/10 Q1008 NOSIG= LEBL 01001KT 9999 FEW025 SCT100 11/11 Q1008 NOSIG= LEBL 34004KT 9999 FEW025 SCT200 12/11 Q1009 NOSIG= LEBL 34006KT 9999 FEW025 BKN200 12/11 Q1009 NOSIG= LEBL 35005KT 9999 FEW025 BKN200 13/10 Q1009 NOSIG= LEBL 01008KT 9999 FEW025 BKN180 14/10 Q1009 NOSIG= LEBL 00000KT 9999 FEW025 BKN180 15/10 Q1010 NOSIG= LEBL 21010KT 9999 SCT025 BKN180 15/10 Q1010 NOSIG= LEBL 21012KT 9999 SCT025 BKN180 16/10 Q1011 NOSIG= LEBL 20011KT 9999 SCT025 17/10 Q1011 NOSIG= LEBL 23012KT 9999 FEW025 16/10 Q1011 NOSIG=
Divendres 12 de nov-1999. Temporal dellevant, o més aviat del SE, molt destacable al nord de lacosta catalana i molt ben pronosticat i resolt pels models, tant perla pluja prevista, vent i estat de la mar. En conseqüencia vaestar ben avisat i no hi ha hagut cap víctima mortalcontràriament al que ha passat a la Catalunya Nord, on eltemporal hi va incidir més directament i ha fet pel cap baixunes 20 víctimes mortals. Podem considerar que aquest temporalva durar unes 24 hores a Catalunya, des de les 6 UTC del dia 12 finsles 6 del 13, donant vents sostinguts de 50 Kt a banda i banda de Capde Creus amb onades de fins a 7 metres en aquesta zona i d'entre 2 i4 a resta. Les pluges varen superar els 200 mm en 24 hores a l'AltEmpordà, 250 a Perpinyà i sembla que més de 500en alguns punts de la Catalunya Nord. És altament probable quela causant de les pluges del matí de divendres a l'AltEmpordà fos una supercèl·lula.A l'Estartit: ENE3m
Diumenge 11 de nov-2001. Temporal dellevant, pero bastant agregalat, amb cops de fins 117 km/h a Vilassaro 110 a Barcelona. La temperatura de l'aigua del mar a lamediterrània era uns dos graus superior a la mitjana (18-20graus) i es va generar una profundissima baixa de menys de 980 hPa enel seu centre. A la costa catalana, el més destacable ha estatel mar, amb màxim a primeres hores del dia amb onades de finsa 6-7 metres a la costa central (el pitjor en els última 15anys), amb puntes de 9 a l'Ebre (boia de cap de Tortosa). Importantsdesperfectes a la costa central i sud: platges desaparegudes alMaresme, Barcelona, escullera trencaones de la Barcelonetaesquerdada, port daurat de Barà que estava enconstrucció pràcticament desaparegut....A les Balearsimportants precipitacions de fins 250 mm a Sòller i moltsdesperfectes, a banda de 2 víctimes mortals pels efectes delvent. En la mar, onades de fins 12-14 metres (el més importanten els darrers 50 anys). Encara pitjor al nord d'Argèlia on escomptabilitzen centenarts de morts. No gaire ben pronosticat pelsmodels numèrics pel que fa a la precipitació i a lazona de Catalunya: alemanys molta aigua i resta gens d'aigua; larealitat ni els uns ni els altres.A l'Estartit: ENE 3 a 5m
Dijous 15 de nov-2001. Temporal de llevantautèntic, amb aigua, vent i mar. El més destacable haestat el vent, amb cops de 140 km/h a l'aeroport de bcn, 130 aBadalona, 120 a Vilassar, 105 a Cardedeu o 100 a Mataró, ambnombrosos desperfectes urbans però per sort sensevíctimes. Onades de 3 a 5 metres, amb puntes de 8-9 a l'Ebre(boia de cap de Tortosa). Pluges de fins a 100 mm en punts delprelitoral i nevades al Pirineu i punts del prelitoral, especialmenta les comarques del sud. Millor pronosticat pels models aquest, pelque fa a la precipitació i a la zona de catalunya;llàstima que a Catalunya no es va fer cas de les prediccionsde vent, i no es van prendre mesures fins la tarda (suspensióde classes en escoles de les zones mes afectades), quan el méscalent ja NO era a la aiguera!!!A l'Estartit: E 3 a 5m
28-29 de març de 2002: Nou temporal,a l'inici de la setmana Santa. Fa suspendre la ruta de laSal.
Dijous 11 d'abril de 2002. Temporal dellevant autèntic, amb aigua, vent i mar, a l'AltEmpordà, on es recullen fins a 367 mm a Darnius.Autèntica mugada, amb llobregatada i manolada inclosa, ambsortides de mare del Manol a Figueres i del Llobregat a la Jonquera.Boadella va passar del 37% al 70%. A l'Estartit les onades arriben a5 metres a tarda. El vaixell de càrrega "Amaze" de mésde 90 metres s'eslora embarrancat a la platja de Sant Pere Pescadordavant la desemvocadura del Fluvià. L'endemà dematinada la mar de fons és notable a les platges de Barcelonai posteriorment a les de Tarragona, on ocasiona molts desperfectes alDelta de l'Ebre. Al'Estartit: E 3 a 5 m
Dimarts 7 i dimecres 8 de maig de 2002. Noutemporal de llevant autèntic, amb aigua, vent i mar:el que fa 9 de latemporada!!. Molt ben pronosticat pelsmodels numèrics. Ja el dilluns les precipitacions sóntorrencials al País Valencià, on s'hi arriben arecollir més de 700 mm en tot l'episodi. (a Barx, la Safor,només dimarts va recollir 532 mm). A Catalunya destaquen els296 de l'Horta de Sant Joan, 223 a Amposta,162 de Massanet deCabrenys, 172 de Mas de Barberans, 108 de Falset, 137 a Pineda demar, etc. Boadella augmenta fins al 87% i s'han d'obrir comportes. Elfort vent de l'E-NE arribà a 108 km/h al Fabra. Les platgestornen patir-ne les conseqüències, especialment aEmpuriabrava, Sant Antoni de Calonge, Maresme, Bacelonès iDelta del Llobregat, platja del Prat, Comar-ruga, Torredembarra, laPineda de Salou, el delta de l'Ebre.etc......A l'Estartit: E 3a 5 m
Dijous 16 i divendres 17 d'octubre de 2003:Nou temporal de llevant autèntic.Onades de fins 3-4 metresa BCN. Pluges iportants, sobretot al NE amb important crescuda delFluvia. En total: 310 mm Rupit, 307 a Liurona, 246 a Collfred, 205 alTuró de l'Home, 199 Darnius, dia 16, 106 litres i dia 17 93litres), 180 mm a Massanet de Cabrenys, 173 al Vendrell ( Dilluns:36mm, Dimecres:10 mm,Divendres: 50.5 mm, Dissabte: 76mm.. Total:172.5mm. Només dijous dia 16: 190 a Viladrau, 181 a La Vajol,175 mm a Sant Hilari Sacalm, 158 Collfred, 140 Rupit, 40 a Roda deTer i Vic. A Cornellà, 88 mm i un vent maxim de 98 Km/h.Boiade de Roses, màxim de 8,94 m. A l'Estartit:Dia tapat, dominant els núvolsbaixos, amb plugims esporàdics. Fort vent de llevant, amb uncop de 116 km./h., a Roca Maura. Ha persistit el fort temporal demar, amb onades de fins a 7m.; en xocar les onades a la costa de lesMedes, estimativament els esquitxos superaven els 30 m., de cota. Elnivell del Ter a Torroella de Montgrí ha pujat en 80 cm. Eltemporal de mar ha sigut el més fort dels darrers 2 anys.Temperatura de l'aigua superficial (ºC) 19 (mitjanaclimàtica 18,2 ºC) ones: altura (m.)4 a 6 dist.entre crestes (m.) 80 tipusww de ENE.
Divendres 20-feb-2004 i matinada de dissabte 21nit: llevantada amb vents de fins 80 Km7h al Port Olimpic ionades de 3 a 5 metres amb màxim de 9,7 m a la boia de Roses ales 2 UTC de la matinada. Pluges de 20 a 40 mm. Pluja de fangnotable, de "sang" molt vermellosa i procedent de Tunisia.
13 març: ENE 2 a 4 m al'Estartit
Divendres 16 d'abril: Temporal ben previsti de curta durada, encara no 24 hores. Onads de 2 4 metres,però amb puntes de 6 a 7 a la boia de Blanes. Mireu que deiaen Josep Pascual en el seu Fax que envia puntualment en aquestessituacions: "Un nou temporal de mar i en van 9 des de l'estiu passat.Es la temporada amb més temporals dels darrers 37 anys.Probablement hi tenen a veure les elevades temperatures de l'estiupassat. Va ser l'estiu amb més dies de l'aigua superficial delmar per sobre els 25 graus; probablement l'energia acumulada s'haanat alliberant a còpia de temporals. No és rar,però, en aquestes dates, ja que estadísticament el mesd'abril ha sigut el de més temporals de mar, tal com es potveure a les dades adjuntes......" A l'aeroport del Prat un cop de 50Kt. A l'estació Porta Coeli de l'escullera del port va mesuraruna mitjana minutal màxima de 23,6 m/s.
Referències bibliogràfiques:
Alonso, Sergio (1975): Algunos aspectos meteorológicos delos temporales de Levante. Tesis doctoral. Barcelona UB
Alonso, Segio y Puigcerver, Manuel (1976): Energética delos temporales de Levante de la costa catalana. II Asamblea Nacionalde Geodesia y Geofísica. Barcelona.
Alonso, Sergio ( 1978): Configuraciones en 500 y 300 hPa asociadasa los temporales de Levante. III Asamblea Nacional de Geodesia yGeofísica. pp. 705-711. Barcelona
Camacho, Jose Luis (1988): Los temporales de Levante. Lavanguardia (diumenge 26 de juny de 1988)
Jansà, Agustí (1985): Inestabilidad baroclina yciclogénesis en el Mediterráneo occidental. Tesisdoctoral UAB 1978. Publcacions de l'INM A-133.
Fontserè, Eduard (1929): Los "Llevants" de la costacatalana. Nota d'estudi núm. 21. Servei Meteorològic deCatalunya.
Pla, Josep. Obra completa. Ed Destino
Sanchez Gallardo, Francisco (1979): Contribución al estudiodel balance energético en el mediterráneo occidental.Tesis dctoral UB
Tomas, Antoni (1959): Temporales de "Llevant". Tesisdoctoral UB
Tomas, Antoni (1961): Els llevants de rolada. Miscel.làniaFontserè. Ed Gustau Gili. Barcelona
Tomas, Antoni (1963): Causas meteorológicas de lasinundaciones del Bajo Vallés, Llano del Llobregat y laMaresma, del martes, día 25 de septiembre de 1962. MiscelaniaBarcinonensia, III, 97-119. Barcelona
Tomas, Antoni (1966): Temporales de "Llevant". Tercer ciclo deconferencias desarrollado en el INM durante el año 1964.Publicaciones SMN serie A núm 43 Madrid
Tomas, Antoni (1972): Las inundaciones de Septiembre de 1971 y suscausas. Miscelania Barcinonensia, XXXII, 125-141. Barcelona
©email:jarus@ibernet.com
Date Last Modified:10/nov/03
