Pocs dies abans de l'aiguat del 10 de juny de 2000 (arxiu pdf) , la costa catalana va aparèixer plena d'un eixam de petites meduses -Velella velella (Linné 1758)- inofensives per als humans, i anomenades popularment "barquetes de Sant Pere" o velers. Aquesta presència massiva, no només va afectar la costa catalana, sinó també gran part de la Mediterrània occidental. L'any passat (2002) l'arribada a les platges va ser més grossa que enguany.
La velella velella és una medusa de petites dimensions, amb un barret blavós d'uns cinc centímetres de diàmetre, i amb una acció urticant baixa. La seva presència massiva a les platges no és freqüent, i es dóna a la primavera o a la tardor. En la seva fase larvària, aquestes meduses viuen a mil metres de profunditat al canal de València, la gran vall submarina entre Catalunya i les Balears. Després, en la fase de madura adulta, creen una mena de flotador blavós, ple de nitrogen, que les fa surar. És llavors quan apareixen a les superfícies de les platges. L'Agència Catalana de l'Aigua remarca que la presència de meduses és molesta, però també és un indicador de la netedat de les aigües i es descarta qualsevol hipòtesi sobre la contaminació del mar.
Aquest mes de maig de 2003 s'han observat nombroses meduses del tipus Velella o "barquetes de Sant Pere" de 3 a 5 cm, de llarg. És un tipus poc freqüent i que tenen la particularitat que part de l'individu sobresurt de la superfície de l'aigua en forma d´una vela i sembla un petit veler. És interessant perquè és el quart any consecutiu en el que apareix aquesta espècie en massa. La temperatura del mar ha de ser un dels factors que regulen el seu cicle de vida que malauradament no es coneix. S'hauria d'aprofondir en el coneixement del seu cicle de vida per saber com la temperatura de l'aire i del mar afecten l'explosió poblacional.
La Velella velella és una medusa que té dues fases, la neustònica (flotant) que és la que tothom coneix, on un flotador i una vela quitinosa són el substracte al que s'adhereixen un grapat de pòlips entre ells els reproductors que donen peu a les autèntiques meduses de les que no es sap quasi res. Es creu que les autèntiques meduses quan s'alliberen baixen a molta profunditat però no es sap amb certesa. El cicle de vida no ha estat tancat.
És una espècie d'aigues temperades que hi viu al tres principals oceans entre 45 N i 45 S aproximadament. No hi ha cap estudi en relació a les temperatures del mar; la seva aparició a les costes depèn completament del règim de vents i corrents. Eixams com l'observat pel maig-junyde 2000 no es coneixien a la costa catalana però hi ha observacions fetes a l'Atlàntic de grans eixams que formen estols associats a fronts. L'eixam del 2000 sembla que es va observar primer davant de Tunis i Algèria i paulatinament va avançar cap el nord ja que es va enregistrar a França després que a Catalunya.
Altres anys es poden veure exemplars esporàdics ja sigui a les platges o en a mar obert.
De moment, no es té cap noticia sobre l'associació entre eixams de meduses i règims de temperatura o pluges, però bé podria existir per alguna espècie. Poder esbrinar el cicle de vida de la Velella i la possible relació amb fenomens hidrogràfics i meteorològics és força atractiu, però això suposa un seguiment de la distribució de l'espècie a mar obert i aparició a la costa que és impossible de moment.
El nom "barquetes de Sant Pere" té, pel cap baix, dues explicacions. La primera és que és un organisme neustònic (viu a l'interfase aire-aigua) i que sembla una barqueta al ser una superfície quitinosa horitzontal que dóna flotabilitat i que duu una extensió vertical que efectivament té la funció de vela. Sant Pere era pescador i ja sabem que la gent de mar que té moltes tradicions arrelades en la religió li va afegir el nom del sant. Hi ha un peix molt apreciat com a menjar, el Zeus faber, que té una taca fosca circular a cada cantó, com si fossin monedes, i és anomenat peix de Sant Pere fent referència a una tradició de que el sant va trobar unes monedes al mar en un moment que anava curt de calerons.
Són inofensives per nosaltres perquè les seves cèl·lules urticants, els cnidocists, que són característiques de totes les meduses, corals, anèmones etc. però són específiques per cada espècie, a Velella la toxina és poc potent per nosaltres però no així pels crustacis i ous de peix dels que s'alimenta principalment.
El plancton gelatinós és més abundant durant la primavera i l'estiu, però hi és present tot l'any. És possible que la Velella també segueixi aquesta pauta, però cal recordar que en aquestes estacions és quan més gent visita les platges i aleshores pot haver-hi la sensació que són més abundants. Però també és possible que el seu cicle de vida pugui estar associat a l'escalfament de les aigues superficials que disparen el seu cicle reproductor, però es desconeix el possible llindar.
Plana elaborada amb informació facilitada per Francesc Pagès, biòleg de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) i per Josep Pascual, informador meteorològic de l'Estartit.
Més informació:
http://marenostrum.org/nuestrascostas/cbbuceo/mateua/
http://www.ideal.es/waste/especies32.html
http://jellieszone.com/velella.htm
http://www.marlin.ac.uk/index2.htm?demo/Velvel.htm
http://earthguide.ucsd.edu/earthguide/imagelibrary/velellavelella.html
http://www.earthwindow.com/velella.html
http://bonita.mbnms.nos.noaa.gov/new/news/velella.html
http://ourworld.compuserve.com/homepages/BMLSS/Moonjell.htm
http://www.anemoon.org/spuisluis/020628.htm
© email: jarus@geocities.com
