Escrit publicat al n. 5 de Penell, editat per l'ACOM (Gener 1998)
La predicció meteorològica és l'aplicació més popular d'aquesta ciència anomenada meteorologia i segurament la raó d'ésser de molts serveis meteorològics. Sovint però, es confon, o bé s'identifica, meteorologia amb predicció del temps; la predicció només és una branca de la meteorologia que consisteix a conèixer l'estat de l'atmosfera en algun moment posterior a l'actual. L'adjectiu posterior ens determina la validesa de la predicció: vigilància o molt curt termini (fins a 6 hores), curt termini ( fins a 24-48 hores), termini mitjà (fins a 10 dies) i llarg termini (mesos o estacions).
Al Grup de Predicció i Vigilància de Catalunya (G.P.V.) hi ha un predictor dedicat exclusivament a la vigilància i molt curt termini (avui ), i un altre per a les prediccions de curt termini (demà ) i pel termini mitjà més pròxim (D+3, D+4 i D+5 ). Les prediccions per a més enllà de 5 dies són orientatives i no es difonen.
L'elaboració d'una predicció consta d'una part exclusivament científica i, una altra, si fa no fa de pes igual, en la que intervenen les qualitats del predictor, que només una llarga pràctica i el domini de la teoria li poden proporcionar.
Tot seguit miraré d'explicar el rerafons de les prediccions elaborades al Grup de Predicció i Vigilància de Catalunya (G.P.V.), ni que sigui a grans trets, i emfasitzant aquelles rutines que em fa l'efecte que són poc o gens conegudes.
Diagnòstic/butlletins de vigilància / guies tècniques de diagnòstic
En primer lloc, com es comprendrà cal conèixer el temps passat i la situació meteorològica actual en un territori prou extens. Això s'ha aconseguit gràcies a la cooperació internacional. Cada 1/2 hora disposem de les observacions dels aeroports principals, els METARS. Cada tres hores disposem de les dades sinòptiques en superficie. Cada dotze hores disposem d'observacions d'altura, les dades TEMP (en situacions extraordinàries com per exemple alertes del pla PREVIMET, es poden fer cada 6 hores). Les més pròximes a Catalunya són: Madrid, Santander, Saragossa, Nîmes, Palma i Múrcia. Malauradament Barcelona, ciutat pionera en els estudis aerològics (1), encara no disposa d'estació de radiosondatge tot i que se n'hi han fet temporalment: durant l'experiment hispano-francés PYREX o durant els Jocs Olímpics del 1992 per exemple. Aquesta informació és complementada per les dades de teledetecció. Imatges de satèl lits en alta resolució: meteosat (3 canals, IR-VIS-WV, amb imatges cada 1/2 hora i amb resolució d'aproximadament 5x8 Km, 2,5 Km pel canal VIS) i TIROS (5 canals, amb resolucions d'aproximadament 1 Km). Imatges del radar del Pic d'Agulles a la serra de l'Ordal ( cada 10 minuts dues imatges, una en modus normal (resolució espaial d'aproximadament 2 Km i abast de 240 Km de radi) i una altre en modus doppler ( 1 Km i 120 d'abast). Dades procedents de la xarxa de detecció de descàrregues elèctriques, amb molt bona cobertura per a Catalunya gràcies als equips detectors instal lats als aeroports de Girona, Reus, Saragossa, València, Palma, etc., a més dels detectors del sud de França (amb una precisió temporal del milisegon). També cal citar la xarxa d'estacions automàtiques (EMA's) que proporcionen dades cada 10 minuts a més d'elaborar horàriament els SYNOPS.
Tota aquesta informació és integrada en el sistema McIDAS i permet de fer tot tipus d'anàlisis i tractaments. Una altra informació molt útil, encara que no és integrada al McIDAS, és el sistema integrat de l'aeroport del Prat, que aporta mesures de totes les variables meteorològiques d'interès aeronàutic a les 3 capçaleres de pista cada 10 segons. Aquesta informació generada a l'aeroport és disponible, a més a més, al G.P.V. i a la torre de control.
Tot aquest devessall d'informació encara és complementat amb les dades dels abnegats col laboradors que ens fan arribar puntualment les seves dades.
Butlletins de vigilància.
És el suport gràfic i escrit del diagnòstig que s'està fent contínuament, conforme es reben noves dades. S'elabora cada tres hores. Aquest butlletí és l'activitat principal del predictor encarregat de la vigilància, ja que la resta d'activitats hi són directament relacionades. Aquests butlletins de vigilància són complementats, a les 00 i a les 12 UTC amb les reanàlisis sinòptiques de les capes superiors: 925, 850, 700, 500, i 300 hpa. El butlletí consta de tres parts:
Guies tèniques de diagnòstic
Aquestes guies les elabora el cap de torn del Centre Nacional de Predicció, C.N.P. Se'n fan 4 al dia, a 00, 06,12,i 18 UTC i reflecteixen el marc sinòptic general a través de les imatges de satèl lit i amb algun suport numèric (PAMIS o model numèric). Destaquem la importància de les imatges del WV ja que a diferència de les imatges del VIS i IR on els núvols són els únics traçadors, en aquest canal les zones seques (fosques) i humides (clares) també ajuden a conèixer la dinàmica de la troposfera (TF) mitjana i alta. En aquest camp relativament novedós de l'estudi i interptetació d'imatges WV cal dir que l'I.N.M. és capdavanter a Europa. Posteriorment s'analitzen les imatges IR (termodinàmica tant de la TF alta com de la TF baixa) i acabem amb les imatges del VIS si l'hora de la diagnosi ho permet. Per la seva importància en detallo el seu contingut:
Models numèrics / guies
tècniques de predicció
L'eina fonamental de predicció són els models
numèrics. Ara bé, cal recordar que el resultat
d'aquests models atmosfèrics, com tota modelització
científica, representen la realitat a grans trets, però
encara són poc detallats.
Al G.P.V., i concretament a través dels sistema
McIDAS (3),
s'obtenen els següents models numèrics:
- CEP: és el model d'àrea global del Centre Europeu de
Predicció a Termini Mitjà (ECMWF), amb una passada
diària a les 12 UTC i validesa fins a 10 dies. Les sortides
van de 6 en 6 hores fins a H+60, de 12 en 12 fins a H+144 i
després de 24 en 24 fins a H+240. Comença a estar
disponible cap a les 23 UTC. És un model força groller,
resolució d'uns 160 Km, i s'usa principalment per a les
prediccions a termini mitjà.
-CE00 i CE12: són els models d'àrea limitada del ECMWF,
amb una resolució d'uns 100 Km. El CE12 és disponible a
la mateixa hora que el CEP i amb les mateixes valideses. En canvi el
CE00 és disponible a partir de les 5:30 UTC. Les sortides van
de 6 en 6 hores fins H+48 que és el seu abast. És el
més usat després del HINM i HIN2.
- HINM: és el model Hirlam, el que es fa servir habitualment
per a les prediccions de curt termini. Consta de 4 passades
diàries, a 00, 06, 12 i 18 UTC, que són disponibles
entre 3 i 4 hores després de l'hora de l'anàlisi. La
resolució horitzontal és d'uns 40 Km i consta de 31
nivells en la vertical. Les passades de 00 i 12 abasten fins a H+48
mentre que les passades de 06 i 18 ho fan fins a H+24. Les sortides
sempre són espaiades temporalment de 3 en 3 hores.
-HIN2: és el Hirlam de malla fina, amb resolució
horitzontal d'uns 17 Km i passades a 00, 06, 12 i 18 UTC. Totes les
passades donen prediccions de 3 en 3 hores fins a H+24. Són
disponibles entre 4 i 4:30 hores després de l'hora de
l'anàlisi.
- BRKF: model de Braknell amb dues passades diàries a 00 i 12
UTC. Cada vegada és menys usat. Resolució d'uns 250
Km.
- BRKG i BRK1: és el mateix model de Braknell amb dues
passades diàries, però d'area global. Les seves
sortides inclouen els dos hemisferis i s'usa principalment per a
finalitats aeronàutiques. La resolució és d'uns
500 Km.
- WMED: és el model d'onades del ECMWF per a l'àrea
mediterrànea. Es fa servir habitualment per a les prediccions
marítimes, principalment per a les prediccions de la mar de
fons. Corre una sola vegada al dia, a les 12 UTC. Té una
resolució d'uns 50 Km i sortides van de 12 en 12 hores fins a
H+120.
- WATL: és el model d'onades del ECMWF per a
l'Atlàntic, amb una resolució d'uns 160 Km.
- GM, EM i DM, els models alemanys, no estan integrats en el sistema
McIDAS, però són disponibles per línia.
-Arpège i Aladin, els models francesos estaran disponibles ben
aviat, ja que és prevista una explotació conjunta entre
Météo France i l'I.N.M. L'Arpège és
d'àrea global i l'Aladin de malla fina amb resolució
horitzontal d'uns 13 Km i i bona cobertura per a Catalunya. En canvi
si que és disponible, per línia i de manera
experimental, una sortida conjunta, aplicació de
l'Arpège i els models hidrològics
Safran/Crocus/Mepra/Melange. Aquest producte, és disponible
cada dia cap a les 12 UTC, obtenint-se prediccions d'espessors de neu
i riscs d'allaus pels sectors oriental i occidental del Pirineu
català i per diferents altituds i exposicions.
L'eina fonamental de predicció, com ja s'ha dit són els
models numèrics. Ara bé, l'ús directe i inmediat
de les sortides de models, sense un estudi crític, a vegades,
pot guiar malament al predictor. Els models numèrics sovin
donen evolucions equivocades, ja sigui perquè l'anàlisi
de partida no és bo (no és capaç de detectar
pertorbacions mesoscalars, dades dolentes o escasses,
limitació del model, etc), per deficiències en la
formulació del model que el porten a errors sistemàtics
depenent del tipus de situació, etc
Un error freqüent es dóna quan l'anàlisi de
partida és pertorbat: és a dir, tenim alguna
pertorbació de tipus mesoscalar i que generalment no
són detectades, si més no ara com ara. Llavors, tot i
que el model sigui bo i la crei, no hi arriba a temps i es genera amb
un cert defasatge. Una possible sol lució seria la
intervenció manual sobre l'anàlisi de partida. Resulta
doncs, que una condició necesària per tal que la
predicció numèrica sigui útil, si més no
pel curt termini, és que l'anàlisi de partida no
estigui pertorbat o si ho està, la pertorbació ha
d'estar ben recollida pel model. En el cas d'una anàlisi de
partida no pertorbada, el models operatius són capaços
de crear correctament pertorbacions mesoscalars, principalment per
l'orografia.
És evident que cal fer una anàlisi de les sortides dels
models, però feta per persones que siguin bones coneixedores
dels models, la qual cosa ajudarà a identificar les possibles
desviacions.
Guia tècnica de predicció
Són les anàlisis de les sortides dels models, fetes pel
C.N.P., a les 00, 06, 12 i 18 UTC, i que orienten al predictor sobre
quin model o passsada s'adapta millor a la darrera anàlisi i
presenta una evolució més lògica. En
esència es tracta de veure si l'anàlisi de partida de
la darrera passada del HINM recull prou bé les principals
estructures i pertorbacions reflectides en la diagnòsi de la
mateixa hora. Si no fos així, es refusaria el HINM, i
faríem el mateix amb el CEP (CE00 o CE12) o bé amb
passades anteriors del HINM. A continuació cal mirar quina
evolució prevista pels models és la més
adient.
Tota aquest feinada, que a més es va fent contínuament,
nit i dia, de cada dia de l'any, que involucra els meteoròlegs
teòrics i numèrics , informàtics,
analistes-predictors, observadors, col laboradors o informadors
meteorològics, etc. Tots han aportat el seu gra de sorra per
tal que el predictor, finalment, emeti les prediccions, ja siguin
aeronàutiques (TREND, TAF, SIGMET, etc), marítimes
(FQXX41 i FQXX45), generals (FPSP75, FPSP65, FPSP66, FPSP80, etc.) i
específiques ( contaminació, neu-perill d'allaus,
incendis, fenòmens adversos, serveis a la carta o a la mida,
etc.)
De tota manera encara no em acabat, ja que per tal que una
predicció sigui útil, cal que sigui ben compresa per
l'usuari, al qual probablement li arribarà un producte com per
exemple:
"Intervalos nubosos con chubascos dispersos y ocasionales, de
intensidad fuerte y acompañados de tormenta en las comarcas
costeras. Temperaturas en moderado descenso. Viento de componente
este flojo, moderado en la costa."
Aparentment pot semblar una predicció poc acurada i freda,
però segons el lèxic del INM (4)
representa una predicció gens ambigua
on cada paraula té un significat concret, a més de
detallar el tipus de pecipitació, distribució temporal
i espaial i afitar els umbrals per a les variacions de temperatura,
intensitats de les precipitacions, glaçades, vents, etc.
Per acabar, i com que som a l'any Pla, m'agradaria cloure l'escrit
comentant unes paraules de l'escriptor que ens ha deixat més i
millors planes de meteorologia i que fan al cas. Segons l'escriptor
empordanès, l'anunci del temps a venir, és feina
passablement entretinguda, si bé aquest entreteniment
és certament ben diferent al que definia Pla ara fa uns 45
anys. No en va, la meteorologia és una de les ciències
que ha progressat més en aquests anys. En qualsevol cas
segueix essent feina passablement entretinguda, que no vol pas dir
bufar i fer ampolles, com més d'un es podria pensar,
especialment després de veure l'esclat de meteorologia a
internet.
Joan
Arús
Analista-Predictor del G.P.V.
email:jarus@idgrup.ibernet.com
entregat: abril-1997
publicat al n. 5 de PENELL
(1)
Per a és informació: "Fontserè i els
inicis de l'aviació" dins II Jornades de meteorologia Eduard
Fontserè. ACAM. 1996. També a
internet:
(2)
Per a més informació vegi's a internet:
http://www.inm.es/wwj/stapwww/pamis/pamis.html
(3)
Aquesta aplicació McIDAS, utilitzada a l'INM com a sistema
informàtic integrador de dades meteorològiques, en
aquests moments està essent canviat per la nova versió
anomenada McIDAS-X que correrà amb ordinadors Sun i sistema
operatiu Unix. La diferència principal rau en el fet que les
noves màquines executen els procesos localment, mentre que
abans la ingestió i distribució de dades era
centralitzada.
(4)
Disponible al
GPV del Centre
Meteorològic de Catalunya.