Una nevada de fa tres-cents anys

La història de 
la meteorologia a Barcelona demostra que la precipitació de neu de diumenge passat és un fet rar però no és excepcional

Mariano Barriendos
BARCELONA

Els llindars climàtics per caracteritzar un fenomen meteorològic com a normal, extraordinari o extrem tenen a la Mediterrània força amplitud. Les condicions mitjanes del nostre clima ofereixen valors tèrmics suaus i precipitacions suficients. La seva distribució temporal, en canvi, ofereix irregularitats molt fortes.
La pluja ens en dóna exemples continus. No és estrany passar de gran sequeres a grans aiguats. Gairebé és un aspecte estructural del nostre clima. De fet, les rogatives per sequera més llargues fetes a Barcelona acabaren el maig de 1566 amb un aiguat que quasi enderroca el Portal de l'Àngel de la muralla.
Els aspectes tèrmics no es salven d'aquesta irregularitat. Estem geogràficament a la transició entre la zona de les masses d'aire fred properes al pol Nord i la zona d'aire càlid subtropical. És a dir, sense tenir una presència habitual, aquestes masses ens poden visitar en qualsevol moment.
Entrant en el detall de l'episodi viscut a Barcelona diumenge passat, es tracta d'una senzilla situació atmosfèrica per la qual un anticicló ens envia masses d'aire des del Nord. El dèficit tèrmic corresponent pot durar uns quants dies, però els seus efectes poden resultar espectaculars i fins i tot greus quan aquest fenomen es dóna fora de l'estació freda, de l'hivern. Una petita pertorbació generada enfront de la costa, amb l'aire humid que sempre ofereix el nostre mar Mediterrani, ens completà un quadre de precipitacions sòlides de no gaire intensitat.
La disponibilitat de sèries amb registres històrics i instrumentals antics a Barcelona permet que disposem d'una perspectiva temporal àmplia d'aquests comportaments. Si tenim en compte la sèrie de dades meteorològiques més antigua d'Espanya, a Barcelona (1780-1996) els mesos de novembre tenen un valor mitjà de temperatura de 13,1oC. Els novembres més freds cal anar-los a buscar bastant lluny, a les darreres manifestacions de la miniglaciació (principis del segle XIV fins a mitjans del segle XIX). Concretament, 1893 registra 9,5oC i 1851 registra 9,8oC. Analitzant en detall aquest darrer any per la seva major fiabilitat, es troba veritablement un episodi d'arribada d'aire del Nord entre els dies 13 i 28, amb un mínim de temperatures el dia 19, que va donar l'observatori del Dr. Vieta, al carre Llibreteria, 7,5oC al migdia i 3,8oC a la matinada. A Barcelona hi va haver, doncs, 15 dies de vents de component nord gairebé continus, mentre que la precipitació va estar absent, atesa la sequedat d'aquest aire.
Altrament, els registres històrics ens donen la presència de nevades catastròfiques a Barcelona, amb gruixos de més d'un pam, en diferents moments de la seva història. En canvi, cal admetre que només en una ocasió una nevada es registra a la tardor: el 22 de novembre de 1640: "Feu una gran nevada que a la matinada se veu la Ciutat de Barcelona y las montañas del rededor totes blancas de neu; cosa que havia molts anys no se era vista en Barcelona tant al principi del Ivern", Biblioteca de Catalunya, Ms. 1479.
Estem, doncs, davant un fenomen normal per a Barcelona, i en general per a la costa central catalana, però d'una freqüència molt baixa, que molt probablement no s'havia registrat en els darrers 350 anys. Aquestes consideracions ens poden fer reflexionar a tots plegats, ciutadans, autoritats i estudiosos, que tenim un clima a grans trets bo i confortable, però les seves manifestacions extremes o extemporànies ens obliguen a tenir un mínim estat d'alerta o precaució, perquè la seva pròpia irregularitat ens pot fer passar per situacions delicades o fins i tot greus amb pèrdua de vides humanes.
Només podem estar satisfets d'haver viscut un fet meteorològic molt rar amb un mínim de danys i molèsties. No és probable que una onada de fred amb arribada d'aire del nord torni a estar acompanyada d'una petita pertorbació amb precipitacions a plena tardor. Encara no podem dir, com el baró de Maldà al seu Calaix de Sastre l'any 1786, que el clima està canviant i que les estacions no responen al seu ordre natural. Poden passar 350 anys més fins que es repeteixi un fet semblant. Però en el clima mediterrani que tenim, també és bo pensar que estadísticament aquesta nevada es pot repetir demà mateix.

Mariano Barriendos és investigador
del Grup de Climatologia de la
Universitat de Barcelona.

1