Escrit publicat a la Revista Terra. Núm. 27
Gener 1996. Vol. X Època tercera. Tanbé hi ha una
presentació al International
symposium on cyclones and hazardues weather in the
mediterranean l'abril de 1997 a
Palma de Mallorca, amb el títol: A
squall line in Catalonia, i a
Two
cases of severe weather in Catalonia
(Spain), o a A
diagnostic study.(in press)
(*) Físic i Analista-Predictor del Grup de Predicció i
Vigilància del Centre Meteorològic de Catalunya. INM
(Instituto Nacional de Meteorología)
(**) Físic i home del temps a Ràdio Nacional d'Espanya
(RNE) i a Barcelona TV
Durant el dia 24 d'Agost de 1993 hi hagueren fortes tempestes al
Principat. Cap a migdia, la caiguda d'un llamp a la subestació
transformadora de Fecsa a Sant Andreu, produïa la famosa apagada
general que durant més de 80 minuts va deixar a les fosques
tot Catalunya, Andorra i nord d'Osca.
En aquest treball, per mitjà de les imatges del
satèl-lit meteosat, del radar, de la xarxa de detecció
de llamps i de les informacions dels col.laboradors de l'I.N.M. (
Instituto Nacional de Meteorologia ), intentarem demostrar que les
fortes tempestes de la tarda d'aquest dia varen ser produïdes
per una línia de torbonada.
Els temps són en UTC (Temps Universal Coordinat), és a
dir, dues hores menys de l'hora local.
La nit i matinada del 23 al 24 d'agost de 1993 ja es varen registrar fortes tempestes, especialment al Pirineu Occidental , concretament a Cabdella (Pallars Jussà) es recolliren més de 60 l/m2.
A mig matí del dia 24 es tornaven a formar nuclis de
tempesta cap al sistema Ibèric i davant la costa catalana.
A les 12.00 UTC hi havia un nucli convectiu davant la costa del Baix
Penedès i del Garraf. Entre les 12:30 i les 13:45 UTC es
recollien 70 l/m2 a Cunit i gairebé 40 al Vendrell. Aquests
aiguats varen anar acompanyats de molt aparell elèctric. Un
dels llamps va caure sobre un transformador del barri de Sant Andreu
de Barcelona tot provocant l'apagada general. Mentrestant, cap a
l'interior d'Aragó es formaven altres nuclis de
convecció amb una configuració diferent a la de la
costa catalana.
Segons l'ADV ( Associació de Defensa Vegetal ) de les Terres
de Ponent, Lleida: " Entre les 18:00 i les 19:00 UTC es produí
una forta tempesta d'aigua, vent i calamarsa que afectà de
forma diferent a una amplia superfície de la zona a defensar.
L'àrea afectada es pot delimitar en dues zones:
1.- Des de Lleida tot seguint Segre amunt fins a Balaguer i cap a
l'esquerra fins al límit de la província amb Osca. En
tota aquesta zona la distribució de la pedra és molt
irregular, encar que sembla que la zona més afectada ha estat:
Térmens, Menàrguens, Vallfogona de Balaguer, Gimenells,
La Portella, Albesa, etc. Encar que la resta de municipis han estat
irregularment afectats.
2.- Zona de l'Urgell: Els municipis de Castellerà, Ivars
d'Urgell, Linyola, Penelles, La Fuliola amb danys de
consideració.
La pedra en la majoria dels casos és petita, abundant i va
caure barrejada amb aigua. En alguns casos tenia color negre"
Aquest nucli compacte que de forma més o menys compacte va
creuar tot Catalunya és el que volem analitzar
acuradament.
Cap a les 20:00 UTC les tempestes entren a la província de
Barcelona i paral.lelament s'activa un nucli a la de Tarragona.
És a la comarca del Bages, centre geogràfic de
Catalunya, on la tempesta assoleix la màxima activitat i
virulència. Pels volts de les 20:30 UTC i durant 20 minuts al
poble d'Artés, proper a Manresa,
cau una forta pedregada amb molt aparell elèctric. En poc
temps es recullen 117 l/m2 i les pedres són tan grans com ous
de gallina. Els municipis d'Artés, Santpedor i Sallent
són els més afectats. La major part de les collites de
blat de moro i raïm es perden. El subministrament de corrent
elèctric queda tallat. Hi ha petites inundacions, sostres
d'uralita perforats, tant de cases, granges de galls dindi com
d'indústries. Els desperfectes a les carrosseries dels cotxes
són considerables amb molts vidres trencats. A Manresa, les
quantitats d'aigua no superen els 30 l/m2 amb fortes ratxes de vent,
que a les 20:10 UTC assoleixen 72 Km/h.
Entre les 20:30 i les 21:20 UTC hi ha noves i intenses tempestes al
Camp de Tarragona, que provoquen inundacions a la zona
turística de Salou, talls del corrent elèctric com
també de carreteres. A l'aeroport de Reus s'hi recullen 50
l/m2 (amb una intensitat horària equivalent de 101 mm/h) i
s'hi registra un cop màxim de vent de 72 km/h del W-NW a les
20:05 UTC. A la ciutat de Tarragona i al Vendrell es recullen uns 25
l/m2 en 20 minuts acompanyats de pedra petita o calamarsada. Aquest
nucli convectiu arribà a la ciutat de Barcelona cap a les
21:50 UTC, molt actiu damunt la mar, donant 17 l/m2 a l'aeroport del
Prat i només 4 a l'observatori de la part alta de la ciutat;
no obstant, la tempesta originà una altra tallada de llum que
obligà a suspendre temporalment el partit de futbol del trofeu
Joan Gamper.
Per altra banda, la tempesta de l'interior de Catalunya, segueix
avançant cap a llevant i finalment arriba a les comarques
més orientals, on es mostrà molt virulenta, sobretot a
l'Empordà. Aquest es el testimoni d'En Josep Pasqual, un
col.laborador de l'INM altament qualificat i que des de l'Estartit va
seguir la tempesta:
" Entre les 21:50 i les 21:53 UTC va caure pedra seca d'entre 2 i 3
cm de diàmetre, quedant a terra alguns cm de gruix .... Es la
pedregada de poder més destructiu observada en aquesta
estació meteorològica, amb 25 anys
d'existència.
... la intensitat de la precipitació hauria estat la
següent: 10 mm en 4 minuts; 16.5 mm en 10 minuts i 20 mm en 20
minuts, tot i que la intensitat segurament hauria estat superior ja
que el pluviògraf només registra la precipitació
una vegada desglaçada la pedra.
En el moment central de la tempesta hi va haver una
oscil.lació sobtada de la pressió atmosfèrica de
5 Hpa, així com una baixada instantània de la
temperatura de 5 C; també es van observar moviments del mar en
forma de seixes de curt període ( 8 a 10 minuts) i d'una
amplitud d'uns 50 cm."
Posteriorment comenta que les cassoletes dels anemòmetres
varen ser destrossades. La gàbia meteorològica va
quedar plena de forats en les parets orientades cap a l'oest i cap al
nord. Hi va haver molts ocells morts, closques esclafades de cargols
bovers, bonys a tots els cotxes, alguns amb vidres trencats,
persianes de P.V.C. orientades al nord i a l'oest amb infinitats de
forats, etc.
Les torbonades, habitualment són considerades pel gran
públic com les tempestes violentes o severes acompanyades amb
moltes descàrregues elèctriques, vents forts i
xàfecs intensos. Es donen a Catalunya amb certa
freqüència des del maig fins ben entrada la tardor.
Estrictament, la torbonada és un gir brusc de la
direcció del vent, en sentit horari o rondada, i augmentant la
velocitat del vent d'un mínim de 30 km/h amb una velocitat
final mínima de 40 km/h, persistint més d'un minut, i
desapareixent també bruscament.
Modernament, i per a latituds mitjanes, podem definir una
línia de torbonada com un SCM (Sistema Convectiu Mesoscalar)
que pren una estructura lineal de considerable extensió, entre
200 i 1000 Km de llargària i entre 20 i 200 km d'amplada, i al
llarg de la qual s'hi registren fenòmens convectius severs,
que no són frontals, tot i que solen presentar-se precedint un
front fred, a la zona càlida, ordinàriament entre 200 i
300 km per davant del front. Naturalment, el causant d'una
línia de torbonada és un cumulonimbus arcus, que
produeix al seu pas, una caiguda sobtada de la pressió i
temperatura, a més de la rondada del vent, generalment d'un SW
fluix cap a un NW fort, sovint amb una encalmada entremig.
Parlarem de temps dur o sever quan s'acompleix alguna de les
següents condicions:
a) es produeixen descàrregues elèctriques
gairebé contínues.
b) torbonada de més de 30 nusos (uns 60 Km/h)
c) calamarsa o pedra de grandària superior a 1 cm.
d) esclafits, mànegues marines o tornados.
El contrari de la severitat és l'eficiència, que
caracteritza els episodis amb pluges abundoses; les condicions
meteorològiques no són les mateixes. Un ambient
caracteritzat per gran inestabilització atmosfèrica
vertical, potents estrats secs i notable cisallament vertical del
vent, afavorirà la severitat, mentre que un de molt humit a
tots els nivells,lleugerament inestable i amb poc cisallament,
n'afavorirà l'eficiència.
A grans trets parlarem de SCM quan ens referim a un grapat de
núvols tempestuosos, que a diferència d'una tempesta
ordinària, tenen una organització i vida pròpia
durant un temps superior a 3 ó 4 hores.
A les 12:00 UTC del dia 24 d'agost de 1993 hi havia un
anticicló de 1032 Hpa centrat al W d'Irlànda i una zona
de baixa relativa a tota la conca mediterrània amb un front
fred molt desdibuixat des de Suïssa fins a Galicia. A 850 Hpa hi
havia un fort gradient tèrmic al llarg de la vall de l'Ebre,
des dels 4 C del Cantàbric fins els 20 C del Mediterrani. A
700, 500 i 300 Hpa es manté el gradient tèrmic
però menys marcat. Hi ha un tàlveg ben format amb eix
París-La Corunya i fàcilment podem suposar un corrent
màxim de vent del SW, probablement des de Cadis fins als
Alps.
El dia 25 a les 6:00 UTC la baixa peninsular s'ha desplaçat
cap al centre d'Eivissa amb un front fred al sud i un ampli front
càlid al nord que frega tota la costa catalana i
s'estén fins als Balcans.
Segons el radisondeigs de Palma i Saragossa, l'estructura
termodinàmica de l'atmosfera presenta una marcada
inestabilitat latent i potencial, és a dir un forçament
puntual pot disparar el creixement dels núvols fins a la
tropopausa ( 12-13 km ). A més a més, observem la
presència de capes seques entre la superfície i uns
4.000 metres, així com un notable cisallament vertical del
vent, principalment fins a 3.000 metres.
SUPERFÍCIE:
Poc després que a les planes de Lleida s'asoleixi el
màxim tèrmic del dia, per la vall de l'Ebre
comença ha penetrar una massa d'aire freda i
pràcticament saturada. A les 18:00 UTC la frontera entre
aquestes dues masses ben definides és a la franja de ponent
amb un marcat gradient tèrmic i bàric. A la ciutat
d'Osca la temperatura es 10 graus inferior a la de LLeida i la
pressió 3 Hpa més alta. A més a més hi ha
una clara convergència dels vents cap aquesta línia de
discontinuitat que no és res més que un front
mesoscalar molt actiu. Al llarg d'aquest front és on s'acaba
organitzant la línia de torbonada. Aquest front travessa de
forma compacta les terres de Ponent i posterioment es dilueix en
desplaçar-se cap a la costa.
850 i 700 Hpa
Destaquem una frontera clara entre la massa càlida i seca
mediterrània i la humida i fresca que avança des del
Cantabric, i que en el cas de 700 Hpa es troba més
avançada cap a la mediterrània. A 850 Hpa, a les 12 UTC
, observem un màxim de vent a Múrcia, de 60 Km/h, del
SW.
500 i 300 Hpa
Destaquem, a les 12 UTC, un tàlveg tèrmic que
penetra del Cantàbric cap a Saragossa amb -16 C i un corrent
en raig a 300 Hpa, que arrenca de Gibraltar i assoleix un
màxim de 180 Km/h a prop de Saragossa.
Les imatges que presentem, pertanyen a la banda infraroja del
Meteosat i són acolorides, tret de la de les 18 UTC, per tal
de resaltar els cims de núvols, de tal manera que la
gradació de colors és la següent: el color
marró per a temperatures d'entre -32 i -35 C, el taronja de
-36 a -39, el groc de -40 a -43, el verd de -44 a -47, el blau cel de
-48 a -51, el blau fosc de -52 a -55, el vermell de -56 a -59, el
blanc de -60 a -63, el gris de -63 a -67 i el negre de -68 a -79.
12 UTC: (Fig.1) s'aprecia clararament el corrent en raig que arrenca
de més enllà de l'Estret de Gibraltar, i que assoleix
el màxim de 180 Km/h per la vora de Saragossa. A la costa sud
catalana, damunt la mar, s'observa un SCM, que una mica mes tard
produirà l'apagada general a tot Catalunya, i cap a
l'Aragó creixen alguns primers nuclis convectius. També
observem una banda nuvolosa al Cantàbric estenent-se de NE a
SW, limitant la part dreta de la zona fosca corresponent al
màxim de vent. A la imatge de satèl-lit s'hi ha
sobreposat el PFT (Paràmetre Frontal Tèrmic), de color
blau, que calcula la direcció de la variació
màxima del mòdul del gradient tèrmic per marcar
la posició del front.
17 UTC: (fig. 2) el SCM ha augmentat de superfície i s'ha
desplaçat cap al NE, situant-se damunt la mar i
abraçant el sud de França i l'extrem nororiental de
Catalunya. A l'Aragó s'observa la formació d'un nou SCM
a l'esquerra del màxim de vent, dins la nuvolositat associada
al front i que acabarà encloent la línia de torbonada;
sembla prendre forma de V, més marcada per la banda de
llevant. A més, observem dos nuclis de tempesta, un d'ovalat
cap el Golf de València i un altre de lineal que s'allarga cap
al Pirineu oriental.
18 UTC: (Fig.3) el SCM format l'Aragó ha augmentat molt la
superfície i té una clara forma de ventall o V. Aquesta
curiosa forma és una manifestació del gran tiratge o
velocitat vertical en interaccionar amb el fort cisallament associat
al màxim de vent de 300 Hpa. La banda nuvolosa estreta i
allargada com un pal d'escombra que se situa per davant del sistema
en forma de V, no és el reflex en forma de núvols del
front de ratxes, sinó les restes del nucli allargat descrit en
la imatge de les 17:00 i que ha estat aprimat per la
subsidència associada a la part davantera de la gran tempesta.
En diversos estudis fets als EEUU, s'ha vist que el 75% del les
estructures en forma de V ocasionen temps dur en superfície en
els 60 minuts posteriors a la seva aparició. però
només el 45% del episodis amb temps sever són
produïts per estructures nuvoloses en forma de ventall o V.
El SCM nascut a les 16:30 UTC a l'Aragó arriba a la seva
màxima extensió, uns 56.000 Km2 sota l'àrea de
-52 C, a les 19:30 UTC. La temperatura més baixa que assoleix
el sistema es de -67 C i la durada del sistema és, com a
mínim, de 7 hores.
El tipus de imatges radar que presentem són els anomenats
ECOTOPS és a dir, la representació plana de la
màxima altura que assoleixen els ecos del sistema convectiu.
Quan més alts siguin més potent podrà
ésser el sistema convectiu.
La primera localització, (Fig.4), és a les
17:50 UTC, ja que no disposem d'imatges després de les 14:50
UTC; en aquesta primera localització, ocupa una franja lineal
acostant-se a la franja de ponent amb reflectivitats molt altes
embotides, de l'ordre de 13 Km, coherents amb els cims de
núvols del sondeigs i fotos del Meteosat tractades. La
següent imatge disponible, (Fig.5), a les 18:50 UTC, s'observa
que el sistema s'ha desplaçat uns 50-60 Km, situant-se al
llarg de la Noguera Pallaresa aproximadament, alhora que es
comença a desconfigurar l'estructura lineal i el nucli de
més al sud sembla endarrerir-se i enfeblir-se. A les 19:50
UTC, (Fig.6) la meitat nord s'accelera una mica, mentre que el nucli
de més al sud segueix endarrerint-se, però s'activa
molt en acostar-se al mar. S'observa clarament l'ondulació del
sistema, que és un síntoma de severitat. A les 20:50
UTC, (Fig.7) la meitat nord, molt ondulada i separada del nucli del
sud, es mou lentament. El nucli del sud, també es mou
lentament i seguint la costa. A les 21:50 UTC, (Fig.8) el nucli del
nord ja ha arribat a la costa i és molt actiu, mentre que el
del sud presenta la part més activa damunt la mar. Segons
aquest moviment, la velocitat és d'uns 50-60 Km/h quan el
sistema presenta una estructura més lineal i de 25-30 Km/h
quan els nuclis són més aïllats i costaners A les
22:50 UTC, la línia de torbonada, molt activa, ja és
mar endins.(Fig. 9)
Durant tot el dia i matinada del 25, la REDDEL, (Xarxa de
detecció de descàrregues elèctriques) de l'INM,
va detectar 17401 llamps, només a l'àrea de Catalunya i
rodalia. Pel que fa a la línia de torbonada, le primeres
descàrregues són a les 14 UTC i l'activitat
elèctrica persisteix fins a les 2:30 UTC. Anomenarem NT, als
llamps o descàrregues elèctriques núvol-terra,
que són la mena de decàrregues que registra la REDDEL;
a partir de la polaritat de les NT, parlarem de NT(+) o NT(-), i
segons la seva freqüència relativa podem obtenir algunes
relacions sobre la severitat de la tempesta.
Pel que fa a la distribució temporal, (Fíg. 10),
observem tres màxims de NT(-), a les 16:30, a les 19:30 i a 23
UTC, que corresponen a les tres reactivacions del SCM, tot
assenyalant els moments de convecció més activa.
Els màxims de NT(+) amb proporcions superiors al 10%, solen
ésser precursors de temps sever en superfície.
Tant pel nombre mitjà de descàrregues per minut
(més de 5-12 NT/minut), com per la proporció de NT(+),
podem qualificar el SCM com a sever.
Pel que fa a la distribució espaial, (Fíg.11), observem
que el SCM és de tipus mòbil, amb un
desplaçament mitjà cap a llevant i amb
descàrregues arrenglerades de nord a sud.
1) El sistema convectiu és un SCM, bàsicament per
les dimensions, forma i durada a les imatges del meteosat.
2) L'organització lineal del SCM és evident a partir de
les imatges de radar, amb una amplada d'uns 30 Km i una
llargària d'uns 200-250 Km, amb una durada de més de 7
hores.
3) L'organitzador és un front, tal com podem veure a les
Fig.1. Hi ha un front fred que s'estén en direcció E-W
des de Suïssa fins a Galícia, segons es veu al PFT a 850
Hpa.
4) L'estructura vertical de l'atmosfera és favorable a la
convecció profunda, severa i no eficient, que són les
condicions meteorològiques requerides per a la formació
d'una línia de torbonada, a més d'un forçament
subsinòptic. La convecció profunda, vol dir que la
profunditat de la capa amb inestabilitat latent, condicional o
potencial, s'estén per tota la troposfera, ja que els cims
dels núvols són a 13 Km, coherent amb els
ecotops .
5) Pel que fa al forçament subsinòptic, és
evident que n'hi ha com ja hem dit en parlar dels anàlisis
mesoscalars, bàsicament són convergències a
baixos nivells.
6) El mecanisme inicial sol ser una capa o línia seca (Dry
line), més un tàlveg d'ona curta a nivells superiors.
Pel nostre cas, sembla que els moviments verticals, són
iniciats per una ona curta a 300 Hpa, suportada per un tàlveg
tèrmic molt marcat a 500 Hpa, a part de la línia seca.
A més a més, pensem que el màxim de vent que a
les 12 UTC se situa pels vols de Saragossa, a les 18 UTC és a
la vertical de Catalunya i possiblement hi hagi interacció amb
el màxim de 850 Hpa que a les 12 UTC era a Múrcia, i a
les 18 UTC seria més al nord.
A les diferents seccions del CMT-Catalunya i a l'INM en general,
per les facilitats tingudes en la realització del treball; en
especial, però, volem agrair la col-laboració d'En
Santiago Valios a l'hora de recuperar les imatges Radar i d'En Paco
Martín León, de l'STAP (Servicio de Técnicas
Aplicadas a la Predicción) de Madrid, a l'hora d'obtenir els
llamps.
© email: jarus@geocities.com
Date Last Modified: 5/15/98
