G.P.V. de Catalunya (I.N.M.)
Durant el dilluns dia 10 els aiguats van tornar a ésser
notícia; ja des de la matinada pluges torrencials descarreguen
al pre-litoral de Tarragona, eixamplant-se al llarg del dia cap a
Llevant tot reseguint un eix marcat per la Serralada Pre-litoral. Al
final del dia es compten 8 víctimes mortals a tot Catalunya, i
els despefectes ocasionats s'avaluen ens uns 15000 milions de
pessetes.
(A l'observatori oficial de l'INM a l'Alforja, es van enregistrar 403
mm en 24 hores fins a les 12 del dia 10, i 419,6 en 34 hores. No
obstant, i segons informa M. Taverna, en un altre pluviòmetre
de la part alta del poble, a uns 300 m en línia recta es van
recollir 450 mm). En primer lloc, són de destacar els aiguats
que es focalitzen a la rodalia de les serres del Montsant-Prades-La
Mussara, destacant el màxim de 450 mm enregistrats a l'Alforja
(Baix Camp), 240 dels quals caigueren en unes dues hores, els 415 de
Porrera (Priorat), 120 dels quals caigueren en només una hora,
o els 397 de Cornudella-Siurana (Priorat). Aquestes quantitats
són acumulades en 24 hores, si bé un percentatge molt
alt es va recollir en encara no 6 o 7 hores. Déu-n'hi do quins
registres, tot i no tenir gaires pluviòmetres a la zona
afectada, que provocaren impressionants crescudes dels rius i rieres
de la zona. Aquest aiguat no és insòlit en aquestes
terres, però, molt probablement, per trobar-ne un de
proporcions semblants ens hauríem de remontar a la nit del 22
al 23 de setembre de 1874, al famós aiguat de Santa Tecla, amb
570 morts, del qual no es tenen registres meteorològics
locals; només sabem que les precipitacions varen ser generals
a Catalunya, i a la ciutat de Barcelona van recollir 63 mm amb llamps
i vent fort de gregal. Posteriorment, la nit del 18 al 19 d'octubre
de 1930, es registraren 348 mm a Montblanc (Conca de Barberà).
És l'anomenat aiguat de Sant Lluc, de
conseqüències també catastròfiques,
sobretot a la conca del Francolí, però molt menors a
les del 1874. Posteriorment, i segons ens comenta Miquel Taverna,
observador de l'INM a l'Alforja, el 29 de setembre de 1959,
s'enregistren 280 mm a l'Alforja en només 6 hores, 230 dels
quals cauen en encara no tres hores, però de
conseqüències molt menors a les del 10 d'octubre del
1994. Més recentment, sembla que a la tardor del 1967 hi va
haver un aiguat tan intens com el que volem estudiar, si més
no a Porrera, però que tampoc no ha estat estudiat; segons ens
comenta l'eficient col_laborador de l'Alforja, és el 9 de
novembre de 1967 quan a l'Alforja es mesuren 150 mm i a Porrera 310.
Darrerament, la nit del 8 al 9 de setembre de 1992 s'enregistren 250
mm al nord del Baix Camp, produint impressionants crescudes a les
rieres d'Alforja, Maspujols i Riudecanyes.
En segon lloc destaquem màxims secundaris de
precipitació, però molt inferiors, entre 200 i 250 mm.
Trobem un màxim lleugerament superior a 200 mm a les muntanyes
de l'Alt Penedès-serra d'Ancosa, a la capçalera del
Foix, que provoca la seva crescuda més gran en els darrers 40
anys. Més a Llevant, trobem el màxim de les muntanyes
de Sant Llorenç del Munt lleugerament superior a 200 mm,
però que probablement s'allargui cap a la serra Granera i
sigui més quantiós, i que provocà impressionants
crescudes, principalment les del Calders, el Ripoll, el Tenes, i la
riera de Caldes. Els màxims de les comarques orientals, alguns
superiors als 250 mm, a la conca del Llémena (vall encaixada
entre el Collsacabra i la serra de Finestres i oberta al SE), a Beuda
(vessant sud del turó de la Mare de Déu del Mont) i al
vessant marítim de les muntanyes de Sant Pere de Roda i el
Pení, així com el màxim de més de 200 mm
de la serra dels Ports, pensem que són el resultat de diverses
tongades de pluges.
Figura 1: Carta d'isohietes. Taula 1: Dades destacables
(EXCEL)
Com ja hem dit aquests aiguats tan extremats són poc
freqüents però no insòlits en l'ambit mediterrani.
Recordem que a Barcelona, on es disposa de la sèrie més
llarga del món pel que fa a intensitats quasi
instantànies de pluja, la màxima intensitat registrada
des del 1927 són 7.2 mm/minut el 3 de setembre de 1972. A
més a més, és difícil de fer
comparacions, per la inhomogeneïtat de les dades de
precipitació, així com per les diferents distribucions
espaials i temporals. No obstant, farem un petit recull dels
registres més catastròfics per períodes curts de
temps en els darrers anys.
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, en l'aiguat del
Vallès, es recolliren 200 mm a Esparraguera (Baix Llobregat
nord) en poc més de mitja hora i ocasionà 925
morts.
Al 20 de setembre de 1971, tot i que les pluges es van repartir
durant tot el dia, a Figueres (Alt Empordà) van enregistrar-se
535 mm en 24 hores, amb 416 mm en 4h 35 m. En aquest episodi es totalitzàren 19 morts.
Enguany, el segon gran aiguat de la ciutat de Barcelona,
l'anomenat aiguat del segle , el de la nit del 21 de setembre
de 1995, deixà anar 145 mm en poc més de tres quarts
d'hora a la plaça de la Universitat, amb una intensitat
horària màxima de 235 mm/h al torrent de l'Olla. Es
considera l'aiguat més important des del 1914 i ha ocasionat 1
mort.(els 153 mm del vespre del 8 d'octubre del 1985 van caure en
encara no dues hores)
La matinada del 20 d'octubre de 1982 cauen 400 mm en 5 hores a la
Vall de Cofrents, sense ésser un dels llocs més
cèntrics de l'episodi, en el qual es produí el
trencament de la presa de Tous així com 40 persones mortes. En
aquest episodi els serveis centrals de l'INM identificaren per
primera vegada a Europa un SCM com a responsable dels aiguats.
Entre el 2 i el 5 de novembre de 1987, durant els famosos aiguats de
Gandia (la Safor), amb més de 1048 mm en 36 hores, cauen 470
mm en només 4 hores.
El 3 d'octubre de 1988 a prop de Nîmes cauen 420 en 7 hores,
fent 9 morts.
A Mallorca el 5-6 de setembre de 1989 cauen més de 200 mm en
menys de 2 hores a diversos punts de l'illa, destacant els 360 d'Es
Picot, a Manacor.
A l'illa de Còrsega l'1 de novembre de 1993 cauen més
de 300 mm en unes 6 hores, 780 en 24 hores i 923 en 36 hores. Aquesta
quantitat, juntament amb Xàbia 1957 ( 871 mm en 24 hores el 2
d'octubre), Gandia 1987 ( 817 mm en 24 hores a Oliva, la Safor, el
dia 3 de novembre) i l'aiguat dels anys 40 al Rosselló (840 mm
en 23 hores a l'Allau, al vessant sud del Canigó,el dies 17 i
18 d'octubre), són els registres més importants en tot
l'àmbit mediterrani, essent aquest darrer el rècord
europeu oficial en un dia.
A les 12:00 UTC del dia 9 de'octubre s'observa un anticicló
de 1028 hPa a centroeuropa, que bloqueja una pertorbació
atlàntica de 992 hPa al nord de les Açores. A sotavent
de la serralada de l'Atlas hi ha baixes pressions de 1008 hPa. A les
18 UTC hi ha un front càlid estés desde Menorca a la
capçalera de l'Ebre, quasi estacionari. El dia següent, a
les 12 UTC, la situació és molt semblant, el front
és uns dos graus més cap al nord, l'anticicló
centroeuropeu i la baixa atlàntica es mantenen, mentre que la
baixa sotavent de l'Atlas s'ha reomplert.
La costa catalana actua com una frontera tèrmica. La mar
Mediterrània, entre Catalunya i Balears, es troba a una
temperatura que oscil_la entre els 19 C pel nord i els 23 C, per la
part més meridional, entremig de Mallorca i el golf de Sant
Jordi. La massa d'aire advectada pel vent de llevant pren la
temperatura del mar i és gairebé saturada. Per altra
banda, a l'interior de catalunya hi ha aire relativament fred
estancat i que fins i tot davalla per la vall de l'Ebre ( i molt
probablement per la del Siurana-Montsant), establint-se una notable
diferència tèrmica a l'extrem sud de catalunya, a
manera de front costaner. Entre Reus i Roquetes, separades
només per 70 Km tenim les següents temperatures: a les 00
UTC, 17.8 i 16, a les 03 UTC, 19.6 i 15.9, a les 06 UTC, 20.0 i 14.9
i a les 09 UTC, 18.4 i 16.5
A les 00 UTC del dia 10 d'octubre s'observa una mesoalta de 1020 hPa
a l'interior de catalunya, reforçada per la descàrrega
d'aire fred associada al pas d'una gran tempesta, amb vent terral
fluix. A partir de les 3 UTC la pressió comença a
baixar, i el vent de llevant augmenta molt a tota la costa central,
estant encalmat a la vall de l'Ebre. A les 6 UTC, el llevant a baixat
de força i a la vall de l'Ebre ja tenim mestral fluix.
El més important és que l'entrada sobtada de llevant de
les 3 UTC, va associada amb una dorsal de THW 17 graus a la costa
central i sud, i un tàlveg de THW d'uns 15 graus al Baix Ebre.
Aquesta dorsal de THW que correspòn a una forta
advecció càlida, a les 9 UTC assoleix el màxim
valor a la costa central amb 18 graus, quasi 19 a les 12 UTC a la
costa nord.
Destaquem la forta advecció càlida sobre el mar
Catalano-Balear, amb forts vents del Sud al nord d'Africa, resaltant
un LLJ a 850 hPa, que el dia 9 a les 12 UTC és damunt de
l'Atlas, i el dia 10 a les 00 UTC és a la costa catalana en
forma de LLJ del Sud-est i amb 50 Kt. Pel que fa a 700 hPa destaquem
una massa humida, (RH>80%) arrossegada pel LLJ, que també
es reflecteix a 850 i 925 hPa.
A 500 hPa, destaquem, a les 12 UTC del dia 9 un tàlveg molt
allargat, amb ona secundària a la meitat nord peninsular que
porta associada una petita entrada freda, com es pot notar al sondeig
de Saragossa, la qual cosa no passa amb Barcelona ja que no disposem
de dades de Palma i per tant la suposició és més
complicada.
A 300 hPa a les 12 UTC del dia 9 hi una dorsal ben marcada, encara
més a 250 hPa, però amb tot un corrent màxim de
vents de fins a 100 Kt, que denota la connexió subtropical,
tant a 300 hPa com a 250 hPa. A les 00 UTC, la dorsal s'ha
desplaçat cap a França, quedant la costa catalana en
zona de difluència. A més a més el màxim
de vent s'ha enfeblit una mica a 300 hPa i també s'ha bifurcat
(probablement per una gran tempesta que hi ha al nord del FIR de
Barcelona), alhora que a 250 hPa s'observa un paquet o jet streak
de 125 Kt, corresponent al Jet Subtropical (ST), que és a
punt d'arribar a la costa catalana,com es pot observar millor a les
imatges del Meteosat, especialment al WV en forma d'una zona fosca o
dry slot .
L'estructura vertical de l'atmosfera és favorable a la
convecció profunda (13 a 15 Km, amb cims de núvols a
-70 C) i eficient (a Palma, MAP= 37 mm, equivalent a un 165% del seu
valor normal).
L'atmosfera presenta una marcada inestabilitat latent i potencial,
amb un ascens mínim necessari de l'ordre de 700 a 900 metres.
A Mùrcia, a les 00 UTC, CAPN(CINE)=-116, CAPE=20 (CAPC=611) i
NRG(Ri)=1 (si CAPE=CAPC, NRG(Ri)=30) (per aquesta hora ho hi ha
radiosondeig a Palma), i a les 12 a Palma tenim CAPN(CINE)=-19
CAPE=2000 i NRG(Ri)=36. Recordem que el creixement de
supercèl_lules és afavorit quan 5
El radiosondeig de Palma de les 12 UTC és el que s'ajusta
millor a l'estructura vertical present a Catalunya, tret de la
distribució de vents, ja que a durant la matinada tenim un
màxim de vent a 850 hPa, de quasi 50 Kt del SE incidint sobre
la costa catalana coincidint amb l'arribada d'un altre màxim
de vent a 250 HPa de 125 Kt del SW, com es pot veure a les
anàlisis del INM. Amb aquesta distribució de vents
obtenim l'helicitat adient per a la formació de
supercèl_lules (entre SFC i 700 hPa, cisallaments superior a
10m/s d'intensitat i a 90 graus per a la direcció).És
important de destacar els CAPN(CINE)'s, que fan l'efecte
d'inhibició de la convecció generalitzada, permetent la
focalització persistent allà con hi hagi prou
forçament, ja sigui orogàfico-cinemàtic o
només cinemàtic. Amb aquesta distribució
vertical de vents, podem recalcular el NRG(Ri), suposant el CAPE de
Múrcia a 00 UTC (també o podem fer amb el CAPE de Palma
a 12 UTC però evolucionant amb una THW un parell de graus
menor) i el cisallament calculat a partir de la suposada
distribució vertical de vents. En aquestes condicions obtenin,
NRG(Ri)=611/46=13
A les 02 UTC, un SCM mòbil format a la costa de
València, travessa Catalunya i al seu darrere s'inicia el SCM
(supercel_lular i quasi estacionari) en estudi, ja sigui pel
microfront de ratxes (outflow del RFD), l'orografia i el vent de
llevant (reforçat pel raig a 850 hPa). A més d'aquestes
condicions, i com es pot veure a les imatges del WV, es produeix
l'arribada a la zona del SCM incipient d'una "dry slot" o zona fosca
que correspon al màxim de vent de 125 Kt observat a 250 hPa.
Així les coses el SCM presenta un creixement desaforat i
ràpidament pren la clàssica forma de V o ventall, que
confirma l'existència d'un molt fort tiratge vertical (i/o
CAPE), reforçat per l'acoblament de les circulacions
ageostròfiques dels màxims de 850 i 250 hPa,
així com un també molt fort cisallament del vent a
l'alta troposfera. Aquestes estructures en forma de V (tant al
meteosat com al radar), presenten la peculiaritat d'ésser
"autoregeneratives" i quasi estacionàries, i solen ocasionar
pluges torrencials a la zona del vèrtex del ventall o V en
períodes curts de temps, sovint 4 o 6 hores. Posteriorment, i
com es pot veure a les anàlisis de l'INM de les 6 UTC, el vent
a 850 hPa ha minvat molt i el màxim ha desaparegut. No
obstant, en SFC persisteix un flux de llevant moderat. A 250 hPa el
màxim també ha disminuït i no passa de 100 Kt. En
aquestes condicions, pensem que el SCM, entre les 6 i les 8 UTC,
deixa d'ésser quasiestacionari i pren mobilitat ja que el flux
entrant (relacionat amb el màxim de 850 hPa) ha
disminuït. El SCM , probablement ja amb una estructura
multicel_lular, es mou cap al E-NE tot reseguint la Serralada
Pre-litoral, fins anar a morir a la capçalera de la Muga cap
allà les 13 UTC. Tot seguit neix una altre SCM, que com
l'anterior, neix a causa del outflow del RFD, al sud del SCM anterior
en el seu moviment cap a Llevant.
El model descrit fins ara encaixa perfectament amb el que sabem de la
ciclogènesi d'Argèlia (Jansà,1987;
García-Moya et al, 1989), tot i no ser de les més
freqüents al Mediterrani Occidental, sí que sol estar
relacionat amb els grans aiguats. Amb flux general del sud, la
serralada de l'Atlas genera baixes pressions per sobreescalfament
adiabàtic damunt la mar d'Argèlia. Quan aquestes baixes
pressions de longitud d'ona petita es troben inmerses en una banda
baroclínica funcionen com a una perturbació inicial que
pot créixer a partir d'una conversió baroclínica
de l'energia modulada, en alguns casos, per l'alliberament de calor
latent a la zona. Aleshores poden ocórrer dues coses:
a)La baixa dóna lloc a la formació d'un LLJ d'aire
càlid i humit que, procedent de l'est, topa contra la costa
peninsular i contra l'advecció d'aire fred que ve de ponent
acompanyant l'ona baroclínica. Aquest xoc funciona com a
disparador de l'energia temodinàmica, donant lloc a l'ascens
violent de l'aire mediterrani i a formació de SCM, que solen
ser molt eficients per la contínua alimentació d'aire
càlid i humit que li aporta el LLJ. No és extrany que
s'acumulin 400 o 500 mm en 24 hores. Sembla que no hi ha
interacció entre la convecció i la baixa argelina, que
es forma per inestabilitat baroclínica i serveix per acanalar
l'aire càlid i humit que alimenta els SCM.
b) Abans que la baixa tingui temps de formar el LLJ, i a causa de les
peculiars condicions temodinàmiques de la mediterrània
Occidental, la convecció apareix damunt la mar, tant a
l'interior del nucli de baixes pressions com en el seu rodal;
aleshores l'alliberament de calor latent en els nuclis convectius fa
que aquests creixin més del que els correspondria per la
conversió baroclínica d'energia de la zona. La
convergència d'humitat al nucli de la pertorbació
serveix per alimentar els nuclis convectius, regulant el cicle e vida
de la pertorbació i l'amplificació de la
convecció. En aquest cas sembla que sí que hi ha
interacció directe entre la convecció i la
pertorbació.
El primer que crida l'atenció és la manca de llamps
fins ben entrada la matinada, quan ja les pluges torrencials fa hores
que fan ploure de valent al Priorat i comarques veïnes. Els pocs
llamps de les primeres hores del dia (de 0 a 6 UTC), pertanyen als
SCM iniciats el dia anterior, l'un a la costa de València i
l'altre al sud de les Balears i que no estudiem ara. Sabem que el
Cortiella, al pas per Porrera, experimenta dues crescudes, la primera
entre les 4 i 6 UTC (encara sense llamps) i una segona crescuda entre
les 8 i 10 UTC (aquesta sí que és coherent amb els
llamps, ja que segueix a la màxima activitat
elèctrica).
No és la primera vegada que observem pluges torrencials sense
activitat elèctrica a la costa catalana. Sembla que per a
pluges originades per efecte d'engegada vertical (amb inestababilitat
latent i/o potencial) i amb absència d'advecció freda
notable a la troposfera mitjana o alta, l'activitat elèctrica
és molt dependent de la THW en SFC. (Per exemple, un augment
de 2 graus en THW pot fer augmentar el CAPE en 1000 unitats, i en
conseqüència augmenta la velocitat vertical i la
profunditat de la convecció, amb la qual cosa es produeix un
augment de la població de cristalls de glaç i per tant
més activitat elèctrica).
Tots els fenomens adversos a la costa catalana, eficients o severs,
es caracteritzen per una marcada frontera tèrmica, amb un
màxim cap a les Balears o entre les Illes i el Golf de
València. Diversos factors, com el vent o l'orografia fan
possible petites ondulacions d'aquesta frontera tèrmica que ho
és de THW. Pel cas en estudi, a les 00 UTC, tenim un
màxim de THW de 21 C entre les Illes i València, alhora
que es comença a entreveure una petita dorsal tèrmica
apuntant cap el sud de Catalunya, de 14 C. Cap a l'Aragó i
Navarra tenim un mínim de THW de 10 C. A les 3 UTC, la dorsal
es troba molt reforçada per un vent de llevant sostingut de
15-25 Kt, i amb THW entre 16 i 17 C. (Recordem que en aquesta hora ja
plou a bots i barrals, però sense llamps). La següent
anàlisi disponible, a les 06 UTC, mostra la dorsal apuntant
cap al sistema de muntanyes del Montsant-Prades-Mussara, amb valors
de 17 a 18 C, alhora que s'entreveu ja més clarament un
tàlveg tèrmic al Golf de Sant Jordi. (Recordem que a
partir de les 6 UTC, i fins a les 8 UTC, s'observa un augment sobtat
de l'activitat elèctrica amb un màxim de NT(-)=178
entre les 7 i les 8 UTC. Aquesta dorsal tèrmica d'entre 17 i
18 C, es va desplaçant cap al NE, assolint un màxim
d'entre 17 i 19 C a les 12 UTC cap a l'Empordà. Posteriorment
es dilueix la dorsal disminuint la THW a l'Empordà fins a 17
C, tot i que se'n forma una altre cap a Castelló d'entre 20 i
19 C i que alhora és una zona de congergències.
Figura 2: Distribució temporal de les descàrregues
elèctriques. (EXCEL)
A partir de les 6 UTC, ja podem estudiar el cicle de vida del SCM
supercel_lular. Sabem que el comportament ideal, s'inicia amb una
fase de formació on hi ha un augment sobtat de les NT(-) i
poquetes NT(+), bàsicament concentrades a les zones
convectives. A continuació vindria la fase de maduresa, on a
més de la zona convectiva ja s'ha format una ampla àrea
estratiforme, i les NT(+) augmenten i s'estenen cap a la zona
estratiforme. Les NT(-) s'estabilitzen. Finalment, la fase de
dissipació, on els nuclis convectius han perdut
organització, però la zona estratiforme pot durar
força temps, de vegades hores i tot. En aquesta darrera fase,
la proporció de NT(+) és superior als NT(-),
l'activitat dels quals decreix molt més suaument que no pas
creixia en la fase de formació.
Així doncs, un augment sobtat de NT(-) sol coincidir amb la
reactivació de nuclis convectius i solen estar concentrades a
les zones de convecció més activa.
Els NT(+) solen ésser menys nombrosos però augmenten en
proporció relativa quan la zona estratiforme és ben
definida, sobretot a la fase de disipació o bé quan la
tempesta és severa, on poden arribar a ésser dominants
i discrepar considerablement del comportament ideal abans
esmentat.
Pel nostre cas, observem que la distribució de llamps s'ajusta
prou al comportament ideal. Entre les 6 i les 8 UTC, s'observa un
aument sobtat dels NT(-), que correspon a una reactivació del
sistema , bàsicament al del pre-litoral de Tarragona,
però a partir de les 7:30 hi ha una notable contribució
del nucli que s'activa a la capçalera del Foix, entre
d'altres. Tot seguit, de 9 a 13 hi ha el màxim relatiu de
NT(+) corresponent a la zona estratiforme dels diversos nuclis de
convecció, però cal destacar que els NT(-) no
disminueixen del tot ja que hi ha altres nuclis convectius embotits,
com és ara el que s'activa cap al pre-litoral de Barcelona. A
partir de les 13 s'activa molt un nucli al Baix Empordà (cal
recordar però, que per a aquesta hora i lloc, tenim el
màxim de THW), i a més a més s'acosta al mar.
Posteriorment, tenim el lògic màxim relatiu de NT(+),
però de més curta vida, probablement perquè la
nuvolositat estratiforme és generada només per un nucli
convectiu.
Només cal donar un cop d'ull al mapa d'isohietes per
adonar-nos que l'efecte orogràfic té una
importància cabdal; en efecte, l'orogafia és una
constant quasi tots els episodis d'inundació a Catalunya,
però actua de manera selectiva i cal que es combini amb molts
altres factors. En aquest cas la zona més afectada és
la comarca del Priorat, que és bàsicament una conca
fluvial, la del Siurana i dels seus afluents: el Montsant i el
Cortiella principalment.
-Armengot, 1996: Precipitaciones intensas en la Comunidad Valenciana
1950-90: Análisis volumétrico. IV Simposi Nacional de
predicción. Madrid.
- Bluestein, H.B. And Parks, C, 1983: A Synoptic and photographic
Climatology of Low-Precipitation Sever Thunderstorms in the Southern
Plains. Mon. Wea. Rev., 111, 2034-2046.
- Bluestein, H. B., 1984: Further examples of low-precipitation
severe thunderstorms. (Picture of the month) Mon. Wea. Rev., 112,
1885-1888
- Carlson, T.N., 1991: Mid-Latitude Weather Systems.
HarperCollinsAcademic.
- Elizaga Rodríguez, F., 1994: Herramientas para el analisis
de estabilidad en saidas. Nota técnica n. 17 STAP
- García-Moya, J.A. y Jansà, A. (1989): Influencia de
la orografía y la condensacióm en la
ciclogénesis de Argelia. I Simposio Nacional de
Predicción. INM
- Igésias, J., 1971: L'Aiguat de santa Tecla. Episodis de la
História. Dalmau Editors. Barcelona.
- Jansà Clar, A. (1989)
- Jansà Clar, A., 1990: Notas sobre análisis
meteorológico mesoscalar en niveles atmosféricos bajos.
INM
- Lapena.W.M., and N.L.Seaman, 1990: A numerical investigation of
East Coast cyclogenesis during the cold-air damming event of 27-28
February. Mon.Wea.Rev. Part I:118, 2668-2695. Part II:120, 52-76.
- L'Aiguat dels anys 40: inundacions catastrófiques i
polítiques de prevenció a la Mediterránea
nord-occidental. servei geológic. Generalitat de Catalunya,
1993.
- Llasat, M.C., (1987): Gotas de aire frío. Genesis, evolucion
y mecanismos. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. 250 pp
- López. R. Aspectos básicos de Mesometeorologia.
Apuntes del curso 86-87.Publicación interna del INM.
- Martín León, F., Elizaga Rodríguez, F.,
Carretero Porris, O., Riosalido Alonso, R. (1994a):Sistemas
convectivos de mesoescala. Campaña PREVIMET
Mediterráneo-93. Caracterizacón a partir de las
imágenes de satélite, entorno sinóptico y
mesoescalar y rayos. Nota técnica n. 15 del Servcio de
Técnicas Alicadas a la Predicción, STAP. Madrid.
- Martín León, F., de Esteban Jódar, L.,
Canalejo Mendaza, M. (1994b): Estudio de los sistemas convectivos de
mesoescala del 8-9 de octubre de 1992. Nota técnica n. 16 del
Servicio de Técnicas Aplicadas a la Predicción, STAP.
Madrid.
- Martín Vide, J., (1992): El Clima. Geografia general dels
Països catalans. Barcelona. Enciclopèdia Catalana. Vol.
I, 1-110.
- Moncrieff, MW. Green, JSA (1972) The propagation and transfer
properties of steady convective overturning in shear. Quart. J. Roy.
Meteor. Soc., 98, 336,352
-Martín Vide, J., (1985): Pluges i inundacions a la
Mediterránea. Ketres editorial. Barcelona.
-Ramis, C., (1976): Contribución a la Climatología de
aire superior en Mallorca. Universidad de Barcelona.
-Uccellini,L.W.,R.A.Petersen, K.F.Brill,P.J.Kocin and J.J.Tuccillo
1987: Synergistic Interaccions between an upper-level jet streak and
diabatic processes that influence the development of a low-level jet
streak and diabatic processes that influence the development of a LLJ
and a secondary coastal cyclone. Mon.Wea.Rev., 115, 2227-2261.
-Weisman, M. L. Klemp, J.B. 1982,84,86 Characteristics of isolat
-Williams, E. R., and N. Remo, 1991: Conditional instability,
tropical lightning, ionospheric potential and global change. 19th
Conf. on Hurricanes and Tropical Meteorology, Miami, FL, Amer.
Meteor. Soc., 36-42.
© email: jarus@geocities.com
Date Last Modified: 5/09/98
