Sobre "Aeròlits" o blocs de glaç...
- El CSIC treballa només amb 9 aeròlits
04/02/2000 - 17:25:01
- Coca assegura que la seva hipòtesi sobre l'origen dels 'blocs de gel' no es contradiu amb la del CSIC
24/01/2000 - 15:34:25
- El CSIC atribueix els blocs de gel a un "fenomen natural" encara que "inusual" originat a l'estratosfera
21/01/2000 - 17:30:31
- Els blocs de gel es deuen a un "fenomen natural de formació de gel en l'estratosfera", segons el Govern
21/01/2000 - 15:23:52
- Un aeròlit de més d'un quilo de pes cau sobre una dona a Suflí i li causa ferides a l'espatlla i l'esquena
20/01/2000 - 14:57:17
- El CSIC centra les seves investigacions en una trentena d'aeròlits trobats
20/01/2000 - 12:37:32
- Internet.- Una pàgina ofereix consells per fabricar aeròlits de gel
19/01/2000 - 19:35:41
- Un científic de la NASA, a favor de la hipòtesi de l'origen meteorològic de les boles de gel
19/01/2000 - 12:24:38
- Un nou tros de gel cau a la teulada d'una casa baixa de Barajas (Madrid), sense causar danys
18/01/2000 - 19:14:19
- Un veí troba a Valderas (Lleó) un bloc de gel, que podria tractar-se d'un nou aeròlit
18/01/2000 - 18:14:29
- Cau un tros de gel al pati de una habitatge, a Espinardo (Múrcia)
18/01/2000 - 15:54:28
- Aeròlit.- Meteorologia confirma que el tros de gel trobat a Móstoles era neu de la serra
18/01/2000 - 15:30:50
- Localitzats dos aeròlits d'1.200 i 200 grams de pes en els consells asturians de Grado i Boal
18/01/2000 - 13:51:14
- Joan Oró atribueix les "boles de gel" a corrents estratosfèrics d'aire molt fred
18/01/2000 - 19:59:53
- L'Institut d'Estudis Espacials demana cautela entorn del fenomen dels blocs de gel
18/01/2000 - 17:59:30
- Cau un nou bloc de gel d'uns dos quilos en una plaça de vianants de Dos Hermanas (Sevilla)
18/01/2000 - 09:41:50
CIENCIA
Los
físicos de la atmósfera critican al CSIC
Más de treinta
investigadores españoles y portugueses en ciencias de la
atmósfera han firmado una carta en la que "no admiten la
explicación ofrecida por el Consejo Superior de
Investigaciones Científicas (CSIC)" sobre la caída de
los bloques de hielo. Los firmantes, que descalifican la
explicación de que los bloques proceden de la estratosfera con
siete argumentos científicos, denuncian que "mensajes
así, que se difunden internacionalmente, afectan muy
negativamente a nuestra imagen". - Redacción
http://www.lavanguardia.es/cgi-bin/hrp_cc1_new?dia=12_02&link=vb1239a&sec=soc
AVUI:
El descobriment, diumenge passat, d'un bloc de gel
possiblement caigut del cel al terrat d'un bloc de pisos de
l'Eixample de Barcelona va passar pràcticament desapercebut.
Efectivament, l'eufòria per aquest curiós fenomen,
també estès a Itàlia, ha deixat d'atraure
l'atenció del públic. Mentre que l'impacte popular
decreix, la polèmica científica no es refreda, i un
grup cada vegada més ampli de científics treballen en
el seguiment i en l'estudi aprofundit de l'origen dels blocs de gel
(els autènticament caiguts del cel).
Els meteoròlegs, els climatòlegs i la major part dels
físics de l'atmosfera interessats en aquesta polèmica
han coincidit a reiterar aquesta setmana que no hi ha cap base
científica per mantenir la hipòtesi que els blocs de
gels s'han format a les capes altes de l'atmosfera per causes
naturals molt poc freqüents. En aquest sentit, els coordinadors
de la recerca oficial, experts del Consell Superior d'Investigacions
Científiques (CSIC), recorden que les seves conclusions
apuntaven "com a causa més probable" un fenomen
meteorològic poc habitual, però no descartaven que el
gel es formés a les zones exteriors d'algunes aeronaus.
L'Associació Espanyola de Climatologia, per exemple, ha
manifestat que "la hipòtesi que proposa una gènesi
meteorològica a l'estratosfera és molt difícil
de sustentar, basant-se en l'extrema escassetat de vapor d'aigua en
aquesta capa atmosfèrica, en aspectes de microfísica de
núvols i en principis propis de la hidrodinàmica".
També en clara contradicció amb la proposta defensada
pel comitè creat pel CSIC, els climatòlegs indiquen que
"sobre la citada hipòtesi no existeixen referències en
la bibliografia científica internacional consultada". En el
mateix sentit, dimecres passat l'Institut Nacional de Meteorologia
(on aquest tema ha desfermat una forta crisi interna) va emetre un
comunicat reiterant que "descarta" l'origen meteorològic dels
blocs de gel.
A banda de la cruenta polèmica entre científics
especialitzats, un enginyer tècnic barceloní, Roger
Ferré i Sáez, ha proposat aquesta setmana una nova i
original hipòtesi sobre l'origen dels blocs de gel. Segons
Roger Ferrer, els coets dels transbordadors de la NASA funcionen amb
hidrogen i oxigen i, "per tant, cada cop que aquestes naus encenen
els motors, la combustió d'aquests productes dóna com a
resultat vapor d'aigua". En aquest sentit, Ferrer creu possible que,
"un cop condensat a l'espai exterior, sense pressió
atmosfèrica i a molt baixa temperatura, el vapor d'aigua
format pels coets de la NASA pot formar blocs de gel".
http://www.avui.es/avui/00/feb/05/frm/z30205.html
Recular a l'índex
El CSIC atribueix
els blocs de gel a un "fenomen natural" encara que "inusual" originat
a l'estratosfera
21/01/2000 -
17:30:31
MADRID, 21 (EUROPA PRESS) Els membres de l'equip multidisciplinari del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) atribueixen l'aparició de blocs de gel en diferents parts de la geografia nacional als últims dies a un "fenomen natural", encara que "inusual", que s'hauria produït a l'estratosfera.
Els científics, que han ofert aquesta tarda una roda de premsa per exposar les conclusions de l'estudi d'aquests elements, descarten, en principi, que els 'aeròlits' procedeixin d'avions o d'un meteorit, així com que s'hagin format a la troposfera.
Així mateix, han indicat que, de moment, desconeixen el "mecanisme exacte" de la formació d'aquests blocs de gel i han ressaltat que les conclusions encara no són definitives.
http://nosaltres.vilaweb.com/vilaweb//ep.not_ep?p_idint=21012000173031
Recular a l'índex
Coca assegura que
la seva hipòtesi sobre l'origen dels 'blocs de gel' no es
contradiu amb la del CSIC
24/01/2000 -
15:34:25
MADRID, 24 (EUROPA PRESS) El director de l'Institut Nacional de Meteorologia (INM), Eduardo Coca, ha assegurat avui, en declaracions a Europa Press, que la hipòtesi sobre l'origen dels 'blocs de gel', trobats a Espanya a les últimes setmanes, no es contradiu amb els resultats provisionals del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ja que es tracta de fragments de gel d'un origen meteorològic "inusual".
Coca ha recordat que sempre havia defensat que no es tractava d'un procés meteorològic normal, per la qual cosa les seves declaracions no es contradiuen amb les del CSIC.
A més, el director de l'INM ha assenyalat que encara no ha rebut dades dels instituts de França, Itàlia, Portugal o Marroc respecte a aparicions o caigudes de blocs similars.
http://nosaltres.vilaweb.com/vilaweb//ep.not_ep?p_idint=24012000153425
2, feb.´00.- Ante las opiniones que están apareciendo sobre el origen de los bloques de hielo en distintas zonas de nuestro país, el Instituto Nacional de Meteorología hace las siguientes precisiones:
http://www.inm.es/wwc/html/dtemint/dnotici/bl_hielo.html
Recular a l'índex
Joan Oró
atribueix les "boles de gel" a corrents estratosfèrics d'aire
molt fred
18/01/2000 -
19:59:53
BARCELONA, 18 (EUROPA PRESS) El professor emèrit de la Universitat de Houston i investigador de la NASA, Joan Oró, ha afirmat aquesta tarda que una de les explicacions més plausible sobre l'origen dels trossos de gel, que han caigut en diversos punts d'Espanya, és que siguin producte de "corrents estratosfèriques d'aire molt fred".
Oró, en declaracions a Ràdio Barcelona, ha explicat que aquestes corrents "circulen en forma de 'jets' i realitzen circumval·lacions insòlites, poden anar cap al nord o cap al sud". Aquests "corrents d'aire estrets i petits, quan passen per una àrea molt humida, com per exemple sobre els Pirineus, fan que l'aire fred congeli el vapor d'aigua de l'atmosfera i, si hi ha la casualitat que el vapor d'aigua sigui molt dens es formen grans blocs de gel".
El científic, que ha participat en els projectes Apolo i Víking, ha afegit que aquestes llengües d'aire fred circulen a nivells molt elevats, normalment per l'hemisferi nord i "tenen un diàmetre molt petit i circulen a grans velocitats i se'n desconeix l'origen".
Segons
Oró, aquestes precipitacions de gel, de les quals hi ha
precedents fins i tot a Espanya, "són un fenomen natural,
climatològic terrestre" i "no seria estrany que fos
conseqüència dels canvis climàtics que estan
produint-se pel sobreescalfament de la terra per la gran quantitat
d'emissions de diòxid de carboni".
http://vilaweb.com:8000/vilaweb/plsql//ep.not_ep?p_idint=18012000195953
Un
cièntífic de la NASA, a favor de la hipòtesi de
l'origen meteorològic de les "boles de gel"
19/01/2000 - 12:24:38
MADRID, 19 (EUROPA PRESS) El científic Don Savage, que treballa al centre de la NASA a Washington, s'ha mostrat avui a favor de la hipòtesi d'un origen meteorològic per explicar el fenomen de les boles de gel que s'han trobat a diverses regions d'Espanya des del passat 8 de gener.
En declaracions a Europa Press, Savage ha descartat que els aeròlits caiguts procedeixin de restes d'un cometa, i ha abonat la teoria d'un fenomen meteorològic, a conseqüència del fred.
Segons Savage, fins al moment no s'havia produït cap fenomen
similar a la Terra, encara que als Estats Units sí s'han
registrat casos de "pluges d'aigua gelada", ha apuntat, però
que no assoliren la mida de les boles trobades a Espanya.
http://vilaweb.com:8000/vilaweb/plsql//ep.not_ep?p_idint=19012000122438
Recular a l'índex
Con ocasión de la celebración de la 2ª Asamblea Hispano Portuguesa de Geodesia y Geofísica, celebrada en la ciudad de Lagos (Portugal) del 8 al 12 de febrero de 2000, se ha discutido ampliamente la problemática surgida con el origen de los "bloques de hielo" aparecidos en España durante el pasado mes de enero. Estos sucesos han ocasionado una gran confusión en la opinión pública, sobre todo por los mensajes contradictorios emitidos, no contrastados científicamente, en los que se atribuye el origen de los bloques de hielo a un "inusual proceso meteorológico generado en la estratosfera".
Ante esta situación, los abajo firmantes, especialistas todos ellos en Ciencias de la Atmósfera han creído oportuno realizar las siguientes puntualizaciones:
1.- Existen numerosos y sólidos argumentos que justifican la imposibilidad de que estos bloques de hielo se formen de manera natural en la estratosfera:
a) Escasa humedad del aire (de 1 a 6 mg/100 m3 a presiones de la media estratosfera y un orden de magnitud menor en la alta estratosfera).b) A las presiones estratosféricas (100 &endash; 1 hPa) y con las concentraciones de vapor de agua mencionadas, la temperatura de cambio de estado del agua se encuentra entre &endash;84º y &endash;88ºC. Estas temperaturas sólo se observan sobre la Antártida, y muy infrecuentemente sobre el Ártico. Incluso en estas condiciones sólo han podido detectarse formación de nubes (PSC) de dimensiones de no más de unas micras que se evaporan de nuevo, bien por desaparecer las condiciones que las originan, bien por sedimentación.
c) En la estratosfera no existen fenómenos locales. Las estructuras "meteorológicas" poseen escalas planetarias (>1000 km), y tampoco existen mecanismos conocidos que den lugar a procesos aislados (formación de "bloques de hielo") a su vez separados en el tiempo varios días pero localizados espacialmente en un área pequeña (Península Ibérica).
d) No existen en la estratosfera movimientos ascendentes, ni otras causas aerodinámicas, que permitan mantener en suspensión un "bloque de hielo" el tiempo suficiente para que pudiese, hipotéticamente, crecer hasta 1-2 kg a expensas del agua del entorno, y compensar así el efecto gravitatorio.
e) No existen hechos similares descritos en la bibliografía científica reciente.
f) Estadísticamente, es muy improbable que suceda un meteoro nuevo en la atmósfera, y que además éste se manifieste solamente en una región tan localizada del planeta.
2. Los abajo firmantes no admiten la explicación ofrecida por el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), difundida a la prensa inicialmente por una comisión sin especialistas en la materia.
3. No deberían darse notas a la prensa si los hechos no están contrastados y aceptados por la Comunidad Científica experta en la materia. No es riguroso transmitir a los medios de comunicación que se dispone de una teoría de la formación de "bloques de hielo" de manera natural en la atmósfera. Una supuesta teoría que contradiga todos los postulados sobre los que reposa la física atmosférica, de existir, debería ser presentada y discutida formalmente por la comunidad científica internacional experta en la materia.
4. Mensajes de este tipo, que se difunden internacionalmente, además de dañar seriamente la credibilidad del organismo que los expone, afectan muy negativamente a la imagen de todos los que, de alguna manera, nos encontramos relacionados con este campo. El mensaje que se transmite al exterior es: "la comisión de expertos cree que el fenómeno es estratosférico"; e implícitamente se supone que son especialistas en Ciencias de la Atmósfera los que avalan la hipótesis (nadie espera que el Colegio de Médicos, pongamos por caso, elabore un informe sobre el derrumbamiento de un puente).
Lagos, 10 de febrero de 2000
Recular a l'índex
Tema: AERÒLITS (una aportació més, curiosa i sorprenent)
Font informativa: "EL POPOLA CINIO" - Núm. 304, Gener 1984
Es tracta d’una revista mensual en llengua esperanto, òrgan oficial de la Lliga Esperantista de Xina (P.O. Box 77, Beijing, China). No és, per tant, una revista científica però es tracta d’una publicació seriosa dedicada a la divulgació de la Xina (economia, política, història, geografia i ètnies, tradicions i costums, etc) entre els esperantistes d’arreu i considerada una de les millors en aquesta llengua, especialment durant les dues darreres dècades (anys vuitanta i noranta).
A les pàgines 19 i 20 de l’esmentat número, apareixia un article de Lan Shan amb aquest títol:
L’onze d’abril de 1983, uns deu minuts abans de les tretze hores, un guàrdia urbà que es dirigia cap al barri comercial i bulliciós de la porta oriental de la ciutat de Wuxi, a la Xina oriental, s’adonà que alguna cosa queia ràpidament del cel i, abans de poder cridar l’alarma, allò es precipità contra el terra després de fregar oblíquament el pal d’una línia elèctrica. Aquest "hoste" inesperat era un bloc de gel, aproximadament d’uns 50 kg de pes i amb un diàmetre entre 50 i 60 cm. En caure a terra, acompanyat de gran estrèpit i quantitat de vapor, es trencà en múltiples fragments el més gran dels quals feia uns 10 cm de diàmetre. El pal elèctric colpejat va vibrar fortament i repetidament i un dels petits fragments de gel va ferir en una galta una anciana transeünt.
Preguntat per un periodista del "Wuxi Ribao" ("Diari de Wuxi") que es personà al cap de poc al lloc del succés, el guàrdia urbà va manifestar: "El bloc de gel ha colpejat el terra amb un soroll més fort que l’explosió d’un pneumàtic de cotxe". Altres testimonis van afegir que el bloc, d’un color lletós o una mica gris, era d’una forma gairebé esfèrica, amb algunes facetes, i que els seus fragments s’escamparen dins un radi de 20 metres. El tretze d’abril la notícia aparegué al "Renmin Ribao" ("Diari Popular"), el diari més influent de Xina, i de seguida despertà una atenció general en els àmbits científics xinesos. Per resoldre l’enigma, científics de l’Oficina Estatal de Meteorologia, de l’Observatori Meteorològic de la província de Jiangsu, de l’Observatori Astronòmic de Mont Zijin i de l’Observatori Astronòmic de Pekín es van desplaçar expressament a Wuxi. Visitaren un gran nombre de testimonis, van fer experiments d’imitació i consultaren els mapes de núvols enviats pel satèl·lit meteorològic nordamericà NOAA-7. Després d’anàlisis i càlculs detallats, els científics xinesos constataren que el bloc de gel, en comptes de granís -creació ordinària de l’atmosfera terrestre- era un "hoste" de l’espai exterior: un meteorit de gel.
Els meteorits de glaç són blocs de gel que cauen dels espais celestes. Han estat molt poc investigats perquè apareixen molt rarament sobre el terra i es fonen poc després de la seva caiguda, contràriament als meteorits rocosos i metàl·lics, el quals, fins i tot quan fa milers d’anys que han caigut, es poden trobar i examinar encara avui. A l’espai no hi manquen meteorits de gel i els nuclis del cometes consisteixen generalment en conglomerats de gel, amb diàmetres que poden oscil·lar entre uns pocs centenars i alguns milers de metres. Quan un cometa col·lisiona amb un meteorit en la seva trajectòria alguns blocs de gel en són arrencats i expulsats de la seva òrbita. De manera semblant, tot cometa que es desplaça en les proximitats del Sol podria abandonar a l’espai una quantitat més o menys gran de blocs de gel, alguns dels quals podrien probablement entrar dins la nostra atmosfera i caure a terra.
Hi ha constància d’un cas registrat el 30 d’agost de 1955 quan un altre bloc de gel va caure prop d’una petita ciutat a Wisconsin (USA) i es trencà en dos trossos davant un noi que estava jugant. Segons l’informe dels científics aquell bloc pesava prop de 3 kg. El 27 d’agost de 1963 un altre bloc de gel, d’uns 5 kg de pes, va caure a la vora d’una dona de mitjana edat que treballava a l’hort de llegums d’una granja estatal en un allunyat suburbi de Moscou i li causà un terror tal que no sabia què fer. Quan finalment aconseguí refer-se i n’informà els altres, el bloc quasi ja era completament fos. Ambdós blocs de gel van aparèixer en dies d’estiu serens i sense núvols, en què la possibilitat d’una calamarsada era completament inexistent. A més, l’anàlisi química revelà que els blocs contenien molts isòtops que no es troben al gel ordinari. Això demostrava que eren meteorits de gel vinguts de l’espai exterior.
Per tal de trobar proves científiques convincents que el bloc de gel caigut a Wuxi era efectivament un meteorit de glaç, els científics van estudiar acuradament el mapa atmosfèric del moment, facilitat pel satèl·lit, i van trobar-hi una línia fosca que anava de sudest a nordoest: el traç d’un tub d’aire d’alta temperatura, produït pel meteorit de glaç en el seu fregament contra l’aire, després d’haver-se introduït a l’atmosfera. Sobre l’esfera terrestre es comprovà que el traç es dirigia a Wuxi. Addicionalment, els científics, després de fer-ne els càlculs corresponents, van suggerir que al començament el bloc devia pesar aproximadament una tona, amb un diàmetre de gairebé 2 metres. S’hauria aproximat a la Terra a mesura que aquesta es movia en la seva òrbita i hauria entrat a l’atmosfera terrestre a una velocitat d’algunes desenes de km per segon. Quan va caure a terra, després d’una fricció d’algunes desenes de segons a alta temperatura, les seves dimensions s’havien reduït molt. Durant el seu vol a través de l’atmosfera la forta pressió contra l’aire hauria originat una mena de tub o cilindre d’aire calent, amb una temperetaura pròxima als 1000º C i una forta emissió infra-roja. Si hagués passat de nit, s’hauria pogut observar al cel el pas rapidíssim d’un globus encès. Aquest fenomen havia quedat registrat precisament sobre el mapa atmosfèric del satèl·lit.
Cal esmentar, a banda, que els científics van aconseguir 60 mil·lilitres d’aigua del bloc de gel fos. L’aigua va ser lliurada per una àvia de setenta-tres anys que viu prop de la porta oriental de Wuxi. Casualment va veure la caiguda del bloc de gel i, encuriosida, n’arreplegà un fragment que, un cop a casa, es va fondre aviat. La dona proporcionà, inesperadament, una mostra fiable per a l’estudi del bloc de gel. Xu Huanbin, investigador sots-cap de l’Oficina Estatal de Meteorologia, manifestà: "L’aigua té un gran valor ja que constitueix una prova de la seva presència a l’espai exterior. D’antuvi l’anàlisi espectral astronòmica ja ens havia suggerit aquesta hipòtesi -existència d’aigua a l’espai exterior, per exemple, als cometes- però fins ara no n’havíem tingut una prova directa". Els 60 mil·lilitres d’aigua dónen als científics l’oportunitat d’analitzar -des del punt de vista físic, químic i biològic- l’aigua procedent de l’espai exterior de forma directa .
Les conclusions científiques sobre el meteorit de glaç de Wuxi no tenen precedents en la història astronòmica de Xina ni tampoc, fins ara, no s’ha registrat amb tanta precisió un fet semblant a la resta del món. El fet és d’un gran valor en la investigació de la formació i evolució de l’atmosfera i la hidrosfera terrestres, la formació dels cossos celestes del sistema solar i l’origen de la vida, però també proporciona una prova directa sobre l’estructura del gel cometari.
Traducció: Joan Torres i Nalda,
soci de KEA (Kataluna Esperanto Asocio) i
membre de l’Agrupació Astronòmica de la Garrotxa.
Recular a l'índex
© email: jarus@geocities.com
Date Last Modified: 13/febrer/2000
