MÉS SOBRE BUFARUTS I CAPS DE FIBLÓ

 

A partir de la lectura de l'artícle Tornados i huracans, fenòmens meteorològics desconeguts a la Garrotxa sembla quedar clar que l'INM no va qualificar de tornado el fenomen meteorològic esdevingut el dimarts 30 d'abril de 1996 a la rodalia d'Olot, concretament a Batet de la Serra. Per tant sembla interessant d'explicar algunes coses:

1.- Les declaracions fetes a El Punt, varen ésser realitzades el mateix dia 30, poc després d'ocórrer, i les prudents declaracions del predictor del GPV eren prou atinades ja que l'escenari meteorològic de la tempesta de la Garrotxa no era gens "tornàdic". No obstant, jo mateix, l'endemà vaig resseguir la trajectòria del possible tornado. Ben aviat em vaig adonar que, efectivament, havia estat un tornado, o millor dit un bufarut o cap de fibló. La setmana següent, juntament amb Miquel Gayà (el Fujita d'aquí, INM-Balears) vàrem resseguir detalladament el seu recorregut, des del barri de Benavent fins més enllà de l'Hostal dels Ossos. Les conclusions són molt clares i alhora curioses pel fet de trobar més d'un centenar de roures espectacularment tombats. La velocitat màxima sestima en uns 130 Km/h, essent un TORNADO FEBLE, un F-1 segons lescala de Fujita (117 a 181 Km/h). No obstant, en la major part de la trajectòria del tornado, estimem velocitats de 80-100 Km/h, és a dir F-0.

2.- Pel que fa al suposat tornado de Castelldefels, 12/SET/1995, vaig resseguir el seu trajecte l'endemà mateix, i em fa l'efecte que que es va tractar d'un esclafit "downburst", d'intensitat F-1. El de Mataró em va passar per alt.

3.- Per a aquells que estiguin interessats en el tornado d'Olot, dir-vos que hi ha, com a mínim, dos treballs en curs, un per a la revista Terra, i l'altre pel Simposi internacional de Palma del mes d'abril. Sobre el tornado de l'Espluga de Francolí, s'han publicat dos treballs al IV Simposio de predictores del INM , i s'acaba d'enviar la primera part d'un treball titulat "Two cases of severe weather in Catalonia: Part I: an observational study" a la Meteorological Applications anglesa.

4.- Finalment voldria fer una petita divagació lingüistico-meteorològica sobre els tornados i altres parents semblants. Una de les explicacions de més credibilitat sobre l'orígen de la paraula tornado, és la donada pel doctor Joan Coromines: tornado no és paraula castellana, sinó anglo-americana, alteració del català tronada i que va ésser manllevada per langlès dAmèrica, on ja es documenta el 1556. L'anglès, però, fa servir altres mots per a designar petits tornados (que no són supercellulars, en paraules tècniques), com són ara: landspouts, cold pool vortex, gustnados, fair weather vortex , etc, a més a més de les waterspout (mànega, fibló o tromba).

En català, per a designar aquesta mena de remolins malèfics, tenim tot un reguitzell de paraules més genuïnes: fibló o cap de fibló, bufarut, mànegues, trombes, etc.

Així doncs, i a falta duna classificació de tota aquesta mena de remolins, tindrem per una banda els que es produeixen en mar (mànegues i fiblons ) i els que es produeixen en terra (bufaruts i caps de fibló ), al costat de la paraula americana, tornado.
Salutacions a l'ACOM i a tots els seus associats, enhorabona per la simpàtica revista, i endavant !

Joan Arús. INM.
Novembre de 1996

© email: jarus@geocities.com

Date Last Modified: 5/15/98

recular a la plana principal  

1