Els llindars climàtics per caracteritzar un fenomen
meteorològic com a normal, extraordinari o extrem tenen a la
Mediterrània força amplitud. Les condicions mitjanes
del nostre clima ofereixen valors tèrmics suaus i
precipitacions suficients. La seva distribució temporal, en
canvi, ofereix irregularitats molt fortes.
La pluja ens en dóna exemples continus. No és estrany
passar de gran sequeres a grans aiguats. Gairebé és un
aspecte estructural del nostre clima. De fet, les rogatives per
sequera més llargues fetes a Barcelona acabaren el maig de
1566 amb un aiguat que quasi enderroca el Portal de l'Àngel de
la muralla.
Els aspectes tèrmics no es salven d'aquesta irregularitat.
Estem geogràficament a la transició entre la zona de
les masses d'aire fred properes al pol Nord i la zona d'aire
càlid subtropical. És a dir, sense tenir una
presència habitual, aquestes masses ens poden visitar en
qualsevol moment.
Entrant en el detall de l'episodi viscut a Barcelona diumenge passat,
es tracta d'una senzilla situació atmosfèrica per la
qual un anticicló ens envia masses d'aire des del Nord. El
dèficit tèrmic corresponent pot durar uns quants dies,
però els seus efectes poden resultar espectaculars i fins i
tot greus quan aquest fenomen es dóna fora de l'estació
freda, de l'hivern. Una petita pertorbació generada enfront de
la costa, amb l'aire humid que sempre ofereix el nostre mar
Mediterrani, ens completà un quadre de precipitacions
sòlides de no gaire intensitat.
La disponibilitat de sèries amb registres històrics i
instrumentals antics a Barcelona permet que disposem d'una
perspectiva temporal àmplia d'aquests comportaments. Si tenim
en compte la sèrie de dades meteorològiques més
antigua d'Espanya, a Barcelona (1780-1996) els mesos de novembre
tenen un valor mitjà de temperatura de 13,1oC. Els novembres
més freds cal anar-los a buscar bastant lluny, a les darreres
manifestacions de la miniglaciació (principis del segle XIV
fins a mitjans del segle XIX). Concretament, 1893 registra 9,5oC i
1851 registra 9,8oC. Analitzant en detall aquest darrer any per la
seva major fiabilitat, es troba veritablement un episodi d'arribada
d'aire del Nord entre els dies 13 i 28, amb un mínim de
temperatures el dia 19, que va donar l'observatori del Dr. Vieta, al
carre Llibreteria, 7,5oC al migdia i 3,8oC a la matinada. A Barcelona
hi va haver, doncs, 15 dies de vents de component nord gairebé
continus, mentre que la precipitació va estar absent, atesa la
sequedat d'aquest aire.
Altrament, els registres històrics ens donen la
presència de nevades catastròfiques a Barcelona, amb
gruixos de més d'un pam, en diferents moments de la seva
història. En canvi, cal admetre que només en una
ocasió una nevada es registra a la tardor: el 22 de novembre
de 1640: "Feu una gran nevada que a la matinada se veu la Ciutat de
Barcelona y las montañas del rededor totes blancas de neu;
cosa que havia molts anys no se era vista en Barcelona tant al
principi del Ivern", Biblioteca de Catalunya, Ms. 1479.
Estem, doncs, davant un fenomen normal per a Barcelona, i en general
per a la costa central catalana, però d'una
freqüència molt baixa, que molt probablement no s'havia
registrat en els darrers 350 anys. Aquestes consideracions ens poden
fer reflexionar a tots plegats, ciutadans, autoritats i estudiosos,
que tenim un clima a grans trets bo i confortable, però les
seves manifestacions extremes o extemporànies ens obliguen a
tenir un mínim estat d'alerta o precaució,
perquè la seva pròpia irregularitat ens pot fer passar
per situacions delicades o fins i tot greus amb pèrdua de
vides humanes.
Només podem estar satisfets d'haver viscut un fet
meteorològic molt rar amb un mínim de danys i
molèsties. No és probable que una onada de fred amb
arribada d'aire del nord torni a estar acompanyada d'una petita
pertorbació amb precipitacions a plena tardor. Encara no podem
dir, com el baró de Maldà al seu Calaix de
Sastre l'any 1786, que el clima està canviant i que les
estacions no responen al seu ordre natural. Poden passar 350 anys
més fins que es repeteixi un fet semblant. Però en el
clima mediterrani que tenim, també és bo pensar que
estadísticament aquesta nevada es pot repetir demà
mateix.
Mariano Barriendos és investigador
del Grup de Climatologia de la
Universitat de Barcelona.