Algunes consideracions sobre qüestionscontrovertides del vocabulari meteorològic d'un dia de cadadia

El llenguatge meteorològic segueixdegradant-se dia a dia. Els poquets mitjans de comunicació encatalà, que per una banda han contribuït a recuperar elvocabulari meteorològic, per l'altra introdueixen un nouvocabulari, probablement empesos per l'aferrissada lluitad'audiències. (Per exemple, és habitual sentir dir a lagent que fa "temps estable" quan temps enrere, de segur que hauriendit bon temps). No obstant, no tota la culpa és dels mitjans;fa molts anys, pel 1939 Fontserèja es queixava d'això parlant de la confusió entre elsmots gelada i gebrada.

Fins al moment només han estatnormalitzades les denominacions del estats de la mar, del vent i delsnúvols.

La denominació dels estats de la mar (pocuniforme entre els mariners), va ésser normalitzada amb elconsens de molts especialistes. De tota manera, després de 8anys de la normalització s'hi endevinen algunes dificultatsd'ús així com una escassa utilització per partdels mitjans, i per tant de la gent de mar.Si parlem amb la gent demar segueixen sent molt vius noms poc uniformes com tràngol,trapeig, trapejol, etc.

La denominació dels vents ha estat iés poc usada ja que entre els usuaris hi ha una llargatradició a fer servir els graus. Per altra banda els mitjansde comunicació la utilitzen més aviat poc i sovintmalament. Encara se sent molt sovint l'adjectiu DUR per qualificar eltemporal. D'altra banda, i per entendre bé l'escala deBeaufort, cal insistir en que els graus representen velocitatsmitjanes i, per tant un vent d'un grau determinat implica ratxes ocops del grau superior. Aproximadament podem dir:

Els termes que s'exposen a continuaciósón les denominacions catalanes corresponents a laclassificació internacional dels núvols, fixada perl'OMM.D'acord amb els criteris d'aquesta organització idesprés de ser estudiats per especialistes de l'àrea,el Consell Supervisor del TERMCAT resol de fixar com a termesprincipals les denominacions llatines, que s'utilitzaranpreferentment en àmbits tècnics i especialitzats,paral·lelament a l'ús documentat en les altresllengües. Les formes catalanes, difoses per algunes obreslexicogràfiques i terminològiques, es considerenopcions complementàries, les quals convé d'utilitzar enàmbits de poca especialització o de caràcterdivulgatiu.

Full de difusió de neologismes núm. 19TEMCAT, 1993)

1. Condicions meteorològiques-climatològiques
   Confusió freqüent als mitjans de comunicació (els no especialitzats, és clar!) que hores d'ara hauria d'haver estat erradicada del tot. Frase típica: "La climatologia adversa va fer suspendre el partit". Si fos per la climatologia adversa, el partit no s'hauria pogut ni pensar. Mentre les condicions meteorològiques fan referència al temps que fa en un lloc i un moment concret, les condicions climatològiques fan referència a les condicions mitjanes al llarg d'un període de temps.
2. Glaç-gel i gelada-glaçada-gebra Per a més informació: ací
3. Calamarsa-calabruix-pedra-graniç
   A primera vista totes 4 són sinònimes, però si volem filar prim, les tres primeres prenen significats propis. Hi ha però una complicació addicional per les variacions dialectals, que també existeix en la qüestió anterior. Segons Coromines, calamarsa només existeix al Principat, mentre que graniç és registrat a tots els dialectes fora als de Mallorca i Menorca. Una primera proposta senzilla i genèrica, seguint a Fontserè i essent coherents amb la física dels hidrometeors i amb l'experiència a casa nostra seria: la pedra es caracteritza pel gra de glaç gran i irregular, enfront de la calamarsa i el calabruix on el gra és petit i més aviat esfèric. Altrament el gra de calamarsa és dur i sovint rebota sense trencar-se i és mig transparent, mentre que el calabruix és flonjo, mig blanquinós i s'aixafa amb facilitat.
4. Llamp-llampec-centella
   Tot i que molts diccionaris i/o manuals de meteorologia indueixen a la confusió, fins i tot actuals, la diferenciació que fa Fontserè, entre altres, és la bona. Pel que fa a centella, aquesta sí que em fa l'efecte que és llençol perdut. Llamp és la descàrrega elèctrica, ja sigui núvol-terra (NT), núvol-núvol, dins del núvol, etc. El llampec simplement és la resplendor, la percepció lumínica.
5. Temps-oratge
   Tot i que representa un gran avantatge disposar de dues paraules per a distingir el temps cronològic del temps meteorològic, sembla que oratge és un altre dels llençols perduts, si més no al Principat. Sembla que és viu al País Valencià, ja que la Televisió Valenciana, Canal 9, el fa servir. També es va mirar d'introduir fa uns anys des de TV2-Sant Cugat, sense el menor èxit com era d'esperar. Pel que fa a aquest dilema és molt il.lustratiu i enriquidor l'extens i documentat article d'en Coromines al DECLC.
6. Tempesta-tronada-tamborinada-gropada
   Totes quatre són paraules ben vives i totes elles prenen significats ben propis i diferents, que cal mantenir si volem preservar la riquesa de la llengua. La tempesta (encara se sent i es veu escrit massa vegades "tormenta") porta associades la pluja, vent, neu i per definició llamps i trons. Quan se senten quatre trons i cauen quatre gotes tenim una tamborinada. Si els trons van molt seguits és una tronada. A l'Empordà s'usa gropada per a designar la tempesta quan es troba a certa distancia de l'observador.
7. Els vents garbí-llebeig. Rosa dels vents catalana Més informació sobre el vent de llevant
   Cal distingir entre un vent de marinada i un vent general, diferència que només es conserva clarament a les Illes Balears on el llenguatge dels vents i l'aerologia sempre ha estat més desenvolupat i més ben conservat.
8. Les temperaturesfredes-calentes
   Usades impròpiament, i de manera abusiva fins fa poc a diverses televisions. Sembla però que darrerament s'ha corregit el seu ús per altes-baixes)
9. Els mapes "isobàrics"
   Quan es parla dels mapes o cartes de superfície, els clàssics mapes del temps que ensenyen les TV o els diaris, hom sol anomenar-los mapes "isobàrics" incorrectament , per comptes de mapa d'isòbares o simplement de superfície. Per contra els menys coneguts mapes d'altura sí que són isobàrics, ja que representen superfícies de determinades pressions: 925, 850, 700, 500, 300, 250 hPa, etc.
10. Temps estables o inestables . Més informació sobre "estabilitat atmosfèrica"
    Per comptes dels més clars i entenedors mal-bon temps, bonança, etc. Aquí l'ambigüitat és doblement lamentable ja que una predicció meteorològica, perquè sigui útil, ha de ser clara i entenedora per a tothom, sense o minimitzant les subjectivitats.
11. "Front de pluges" i "front de ruixats"
    En l'afany per popularitzar al màxim les prediccions de vegades s'ignora la veritable nomenclatura professional. Així se sent dir "front de pluges" i "front de ruixats o xàfecs" per comptes de front càlid i front fred i moltes vegades, "front de núvols" per no se sap ben bé què. Probablement seria millor informar al públic de l'autèntic significat de la nomenclatura tècnica i recordar-ho amb freqüència abans de refusar el seu ús i emprar expressions que, a banda d'ésser incorrectes, són enganyoses i igualment esotèriques pel public ignorant.
12. Tipus de precipitació:
    Cal distingir segons la seva intensitat (xàfec/plugim ), la durada (per ex.,ruixat/aiguat, roina=xim-xim="xirimiri"/ espurneig=plovisqueig, etc), la grandària de les gotetes(per ex., gotellada/plovisqueig/plovisca ), les varietats dialectals ( ram/ruixat, plugim/enganyapastors (usat al Ripollès per a designar una roina), etc. Escoltar expressions populars per a la pluja
13. Conveniència d'introduir nous vocables
    Com s'ha de traduir frente ocluido i engelamiento ( suposem oclús i gebratge (o engelament ), oi?). Fins a quin punt és lícit d'introduir el mot neu granulada (fins i tot usat impròpiament en castellà), tot volent designar el calabruix o neu rodona.?
14. Downbursts,
    Són desplomaments d'aire, associats a una tempesta, talment com si deixéssim caure un enorme raig d'aigua, i molt perillosos per a l'aviació, essent la causa que fa més accidents avui dia, i que en castellà l'han traduïda, per cert molt atinadament per reventones , en català comencem a fer servir, a més de la paraula anglesa, el mot:
15. Esclafit
    proposat per un company de les Balears, i que em fa l'efecte que pot ser una bona traducció. No obstant, en català tenim diverses paraules, amb un significat no massa clar, i que potser podien valer: grop, vent de grop, gropada, rem de gropada, verberol,...
16. Heat bursts
    Són una mena d'eclafits o torbonades d'aire calent, que produeixen sobtades pujades de la temperatura i davallades en la humitat. No ha estat traduït ni al català ni al castellà. També tenim els següents derivats: nanobursts, microbursts, macrobursts, wet microbursts, dry microbursts , etc. Per tot plegat, em fa l'efecte que la paraula més adient, hauria d'ésser o bé esclafit de tipus càlid o bé gropada d'aire calent ; la primera té l'avantatge que defineix molt bé el fenomen. La segona, té l'avantatge que pertany al lèxic popular i és força viva, sobretot a l'Empordà, on és usada però, indistintament, tant per a designar els paroxismes de la tramuntana com per a designar les tempestes. Suposo que per extensió, també es fa servir per a designar els paroxismes de qualsevol altre vent de la rosa dels vents catalana
17. Al voltant dels famososTornados i altres parents
    Tot i que sempre n'hi ha hagut, darrerament els tornados han estat i són notícia als mitjans de comunicació (fins i tot s'ha notat un augment en el coneixement i en la percepció d'aquest fenomen deprés d'haver-se estrenat la película "twister"), especialment el de l'Espluga de Francolí (31 d'agost de 1994) i el d'Olot (31 de març de 1996). Fins i tot aquest darrer ha originat una petita picabaralla a la comarca de la Garrotxa, on un famós restaurant especialitzat en cuina volcànica li ha dedicat un monument en contrapartida a un altre restaurant al costat del qual el tornado va assolir la màxima virulència. Una de les explicacions de més credibilitat sobre l'origen de la paraula tornado , és la donada pel doctor Joan Coromines, i seguida per algunes publicacion internacionals com per exemple Ludlum, David M ,2002: Weather. Collins. Segons aquest eminent filòleg, darrerament traspassat, tornado no és paraula castellana, sinó anglo-americana, alteració del català tronada (usada per la gent de mar andalusa i catalana, i sobretot pels navegants castellans de l'Atlàntic, designant vents forts o gropades més que no pas trons), i va ésser manllevada per l'anglès d'Amèrica, on ja es documenta el 1556. No obstant això, en català, per a designar aquesta mena de remolins malèfics, ha fet servir tot un reguitzell de paraules més genuïnes: fibló, cap de fibló, bufarut, mànegues, trombes, revolvins, ciclons, etc. Segons algunes definicions, bufarut per comptes d'ésser un remolí dels que pot produir desgràcies, seria un d'aquells remolins que només fan ballar sardanes a les fulles seques. Aquest fenomen meteorològic, si més no a casa nostre, és molt més freqüent en mar que no pas en terra. Si, a més a més, considerem que el llenguatge dels vents i de l'aerologia sempre ha estat més desenvolupat entre els mariners que no pas entre els pagesos de terra endins , entendrem perquè en mar queda molt ben definit i amb certa uniformitat per tot el litoral, contrastant amb la diversitat de les comarques de l'interior, on, fins i tot hi ha una mica de confusionisme. La gent de mar, sempre ha parlat de mànegues, si més no a la costa del Principat, i de fiblons, si bé avui dia sembla que només és viu a les Illes, on cap de fibló és el nom que dóna la gent al pas, en terra, d'una mànega, fibló o tromba (no recomanat per Coromines ). La gent de terra, on com ja hem dit aquest fenòmens són menys freqüents, fa servir el mot bufarut (especialment en el català oriental, i designant també les polsegueres ( tolvaneras castellanes) i el mot cicló (al menys antigament i en les comarques del català occidental i especialment al País Valencià). L'anglès, al costat de tornado , fa servir wartespouts per a designar les mànegues i, fins i tot han encunyat el mot landspouts , per a designar uns petits tornados que es produeixen en terra i són molt semblants a les mànegues : probablement són els nostres bufaruts o caps de fibló Així doncs, i a falta d'una classificació de tota aquesta mena de remolins malèfics, tindrem per una banda els que es produeixen en mar ( mànegues o fiblons ) i els que es produeixen en terra ( bufaruts o caps de fibló ), al costat de la paraula americana, tornado.
18. Sobre la "temperatura de confort"
    Darrerament l'ús de l'expressió confort o "temperatura de confort" en determinats espais televisius del temps ha causat certa sorpresa entre molts telespectadors, atès que sovint es fa referència a temperatures molt allunyades de la idea que hom té de "confort" com a sinònim de benestar. El confort tèrmic o estat de benestar s'assoleix amb un ventall de condicions meteorològiques en les quals l'ésser humà manté pràcticament constant la seva temperatura, essent la pèrdua d'energia mínima. Ara bé, aquest estat de benestar humà fa de mal definir, ja que en ell influeixen factors fisiològics i físics, de manera que depèn de la naturalesa de les persones, especialment si són xiquets de bolquers o si són persones grans, del vestit que en cada època de l'any s'acostuma a portar, de la naturalesa del treball que s'està fent, etc. Aquest ventall de confort es pot definir, a l'estiu, per una temperatura de 22 a 25 ºC i una humitat relativa del 55 al 65 %; a l'hivern, per una temperatura de 18 a 20 ºC i una humitat relativa del 45 al 55%. Sorprèn, doncs, que es digui que la "temperatura de confort" és de 40 graus (per exemple a la Catalunya continental, com el pla de Lleida, amb 30 ºC i un 65% d'humitat relativa, i a la franja costanera: amb 28 graus i un 80% d'humitat relativa). Obviament, aquests 40 graus que resulten de combinar la temperaura i la humitat, provoquen una sensació de desconfort més que no pas benestar. Pel cas de Lleida, aquesta temperatura efectiva que representa la sensació de calor pot ser un bon índex (HUMIDEX, HEAT INDEX), però mai de la vida "temperatura de confort". Pel cas de la franja costanera ja són figues d'un altre paner, ja que com tot índex importat d'EUA cal adaptar-lo al nostre clima. Aquest índex "Humidex" o "heat index" és vàlid per a climes càlids, però no incorpora l'efecte del vent, que és molt notable a l'estiu mediterrani com a conseqüència de l'efecte benefactor de les marinades. Així, no seran el mateix els 40 graus de "temperatura de confort" a la ciutat de Barcelona, segons si som al Port Olímpic on bufa una marinada fresqueta de 10 m/s o a l'Eixample on el vent pot ser fluix o estar encalmat i la xafogor o basca és considerable. A l'hivern però, se sol parlar de temperatura de sensació, per a referirse a la temperatura efectiva que resulta de combinar la temperatura i el vent (WIND CHILL). Parlar de sensacions sempre és molt subjectiu, ja que els éssers humans no responem per igual a un mateix estímul ambiental; a més una mateixa persona pot tenir diferents sensacions en diferents moments. Per això, mentre no es disposi d'un veritable índex de confort o de benestar adaptat al clima del País, seria preferible parlar de temperatura aparent o efectiva, però sempre matisant que es tracta d'una temperatura combinada amb la humitat, el vent, etc.
    Termes normalitzats: resolucions del Consell Supervisor del TERMCAT (26 de maig de 1998) http://www.termcat.es/termgia/termnorm/cs260598.htm
    
19. Pluja geladora: el TERMCAT considera apropiat el terme pluja geladora per a la "lluvia engelante" castellana, "freezing rain" en anglès i "pluie se congelant" o "pluie verglaçante" en francès. És coherent que la pluja geladora tingui com a resultat una gelada envidriada (gelador en el sentit que produeix gel o glaç, de la mateixa manera que, segons el DIEC, gebradora vol dir que produeix gebre amb l'exemple "boira gebradora"). Ens sembla, doncs, pertinent distingir entre gebre (la "cencellada blanca") i gelada envidriada (la "cencellada transparente") com a dos fenòmens diferents. Pel que fa a l'engelamiento mantenim la proposta de Fontserè gebratge, que recull el terme en el sentit específic del fenomen que es produeix en l'exterior dels avions.(Termcat, juliol 2001, comunicació personal)
    
    
20. Sobre "Jet Stream":Corrent en raig, raig de vent, corrent en jet, corrent a raig....? Segons els lingüistes "corrent en raig" és una còpia servil de l'espanyol i sintàcticament aberrant...
    JET STREAM: relatively strong winds concentrated within a narrow stream in the atmosphere. While this term may be aplied to any such stream regardless of direction (inclouding vertical), it is coming more and more to mean only a quasy-horizontal jet stream of maximum winds embedded in the midlatitude westerlies, and concentrated in the hight troposphere. The question of the maintenance of the jet stream is a cardinal problem of theoretical meteororology. Two such jet streams are somtimes distinguished.. The predominant one, the polar front jet stream, is associated whith the polar front of midle and upper-middle latitudes. Very loosely, it may be said to extend around the hemisphere, but, like the polar front , it is discontinous anv varies grealy from day to day. A subtropical jet stream is found, at some longitudes, between 20º and 30º latitude and is strongest off the assian coast. Currently, in the analysis of upper-level charts, a jet stream is indicated wherever it is reliably determined that the wind speed equals or excedeed 50 knoots. (AMS, American meteorological Society, 2000)
    
21. Sobre "pertorbacions" i altres "anormalitats"
    De moment podeu llegir el que pensa en Doswell sobre el que vol dir "normal
     

    Continuarà....Date Last Modified: 14/març/02

Referències:

-AMS (2000): GLOSSARY OF METEOROLOGY. Americanmeteorological Society

Domingo, C,1972-1974: Diversos articles al Butlletíinterior dels seminaris d'ensenyament de català. n.73,74,78,79,80,85 i 87. DEC. Òmnium Cultural.

-García, X., 1980: La vida marinera a Vilanova i laGeltrú. Col·lecció Antílop, 23. Ed Selecta,S.A. Barcelona.

-Griera, A, 1914:Els noms dels vents en català.Butlletí de Dialectologia Catalana. juliol-desembre 1914.IEC

-Fontserè, E., 1939: La nomenclatura dels hidrometeors.Notes d'estudi del Servei Meteorològic de Catalunya. n. 69

-Fontserè, E., 1948: Assaig d'un vocabularimeteorològic català. Arxius de la secció deciències de l'IEC n. XIV

- Ludlum, David M ,2002: Weather.Collins

- Patxot, R., 1908: Meteorologia catalana. Observacions de SantFeliu de Guixols. Tipografia "L'Avenç" Rambla de catalunya 24.Barcelona

-Ribó, A., 1981: Els noms dels vents. Butlletíinterior dels seminaris de la DEC. n. 167-168. ÒmniumCultural

-Roig, E. i Amades, J., 1926: Vocabulari de la pesca.Butlletí de Dialectologia Catalana. Gener-desembre 1926.Institució Patxot.

- Ruaix, Josep (1986): El Català/3. Lèxic iestilística

- Ruyra, J., 1920:Pinya de Rosa. Mànegues marines.Narracions, II, v. 19 pàg. 101-119. Novena edició,1979

- Sanchis Guarner, M., 1952: Els vents segons la cultura popular.Biblioteca folklòrica barcino n.4

©email: jarus@geocities.com

reculara la plana principal